United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no! va interrompre el professor. -No vull pas que em repeteixis el poema: el que vull és que em diguis amb paraules teves quina mena de bosc era, aquest on vivia la donzella. I el professor picava de peus amb major impaciència. El noi s'aventur

Son esperit no era dins el celler; i Schweyer, naturalment discret, no volgué interrompre les seves reflexions. Les coses continuaren així per espai de tres o quatre dies. Cada vespre Fritz anava, com de costum, a fer unes partides de youker al Gran Cérvol, i sos companyons reparaven igualment que tenia preocupació d'altres coses: s'oblidava de jugar quan li tocava. -Apa, Kobus, apa!

Harris digué: -Si tothom parlés així no hi hauria cap avenç en cap ordre de la vida. Si hom no provés les innovacions, el món romandria en un estancament aclaparador. Es per... -Tot el que es pugui dir a favor d'aquest argument, ho - vaig interrompre. -Convinc a fer experiments fins a trenta cinc: un cop traspassats, considero que hom guanyat el dret de procurar per ell mateix.

Aquí va interrompre la seva frase i aixec

Truquen a la porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor de dibuix a interrompre les digestions. La tia Paulina s'est

-Endavant!... Endavant!... va interrompre enquimerat el seu pare. -No puc més- exclam

Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí: -Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament amb un amic una ampolla d'Affenthal o de... En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va interrompre i va parar l'oïda. -És una rauxada de vent- vaig dir-li. -Oi no, és altra cosa.

Sap a on són, les maleïdes? Al celler, són. Perxò, ara que el vi va escàs, no n'hi ha tanta de munió com en aquell temps... -, deixeu's de bruixes- va interrompre el senyor. ¿Voleu fer les obres o no voleu fer-les? -És clar que les vui fer, pobre de mi! -Doncs entesos: aquesta tarda pujarem a la torre i enllestirem els tractes. I el dilluns vinent, mans a l'obra.

-Jo vindré amb vós, Andreu! -Jo; tu ets massa xic i estàs encadernat; fa, mare? -Dôs vull anar-hi! -Prou! No vull baralles- va interrompre l'Andreu. -Que vingui el sagal més forçut; doneu-me un cofí, un cistell, una saca i una tríncola. -Si voleu la barromba de la vacada far

D'aquesta manera seguírem rondinant uns quants minuts, fins que una ronquera provocadora ens va interrompre, fent-nos recordar que existia George, amb qui no pensàvem pas des que havíem deixat el llit. All