United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo que sóc de plànyer.

Però mentrestant ningú es pot treure del cap aquesta idea. L'un fa propòsit d'economitzar; l'altre de pendre caseta a fora per un si acàs; l'altre de cuidar-se i no retirar tard; tot, per suposat, referint-se sempre a l'any vinent.

No pot ser; ningú ens escoltaria. Barcelona la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i ens l'ha encomanat. Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de les eleccions, de les modes de l'hivern vinent... ara ja s'ha acabat tot allò! Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels presents i dels que poden venir.

Passats els vuit dies el pare va anar a emparaular-la i quedaren concerts amb la família d'ella. El diumenge vinent l'aniria a veure l'hereu. Aquest, a la baixa hora, agaf

Ja se sap: al despedir-se hi ha aquella cançó de: -Per molts anys... -D'aquí a l'any vinent... -Encara n'hi queden dues hores... i així successivament. El nebot... el nebot a l'últim també se'n va avorrit... Se'n va avorrit, el tros de quòniam? ... Jo mai he tingut la sort de què el senyor Vintró em convidés a les funcions de casa seva.

El diumenge vinent i l'altre i l'altre, l'hereu torn

Jo no estranyaria que avui mateix en algun teatret s'anunciés una comedia titulada L'any vinent ; perquè es veu que és el més de moda, i no hi ha classe, edat ni geni que no el consideri digne de la més extraordinària deferència.

Ja voldria ser a l'any vinent per a fer-me'n un bon tip. Els que venen melons, al despedir-se, mai es descuiden d'anomenar amb gran confiança l'any vinent.

Ara tothom, sens excepció, no solament ne parla, sinó que, a penes bada la boca, el barceloní ja pregunta quin temps fa. Tots sabem a quina hora ha canviat el vent, si ha plogut a muntanya, què porta el calendari per la quinzena vinent, i a cada pas trobareu grupos de gents que es fan reparar els uns als altres si cap a Montseny hi ha núvols i fa ull cap a garbí.

¿Quantes dones hi ha que no volen tenir anys, que el que els sobra són anys i que no volen sentir-ne parlar mai? Doncs, escolti-se-les ara, i veuran com totes, a una veu, repeteixen: -Ja voldria ser a l'any vinent!