En canvi l'hereu Bartra sortia gairebé a fill per any, i en Biel i la Malena havien de veure com el seu enemic es gaudia de les dolçors de la paternitat, que a ells els eren negades. -Un fill, bon Déu! clamaven, entre parenostres i avemaries, en enlairar llurs pregàries cel amunt.

Com cada any, venint el temps de la fira, havien espedregat els camins perquè els animals poguessin petjar millor. La carreta avançava entre moreres.

-La resclosa de Wallingford! em respongué un d'ells. -Que Déu us faci bo, amic! ¡Si la van suprimir fa més d'un any! ¡Ja no hi és, home, ja no hi és! Ara sou a prop de Cleeve... Tu, Bill! Déu me perdó! ¡Vet ací un senyor que cerca la resclosa de Wallingford!

-Cerquem una dona- respongué el que havia estat caçador en terra d'altri, -una dona que ve cada any a rodar al volt del Nideck, i tenim l'ordre de detenir-la! -Ha robat? -No. -Ha fet alguna mort? -No, missenyor. -Doncs què li voleu? I amb quin dret la perseguiu? Sperver es va redreçar i tot fixant els seus ulls grisos en el baró, va fer amb un estrany somriure: -I vós amb quin dret l'heu presa?

¡Ara que el noi ja més de mig any ja és agambat! amb sopes i llet pujar

Alguns hi trobaran dejunis que no estàn marcats en el calendari, pèrò això tampoc és nou. Si tenen bona memòria, ja poden dir que saben tot el que ha de succeir aquest any.

-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo que sóc de plànyer.

Jo no l'he abandonat el molí; tot un any que us espero... amb el cap ficat a la canal... Tu em cercaves a flor d'aigua i jo vaig quedar-me arrapada a fons... Quina vergonya!... Perdona'm! Magí, perdona'm! L'aigua del riu va endurse'n altre cop el crani.

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

Se pentina amb complacència, se vesteix i emprova un barret nou que s'ha fet fer per a quan puga deixar el de la glassa. Que bo s'ha posat en un any! Sembla que Nostre Senyor, com diu la gent, el va anar a veure. És un home que va net com una satalia; encara és jovenet; què són trenta sis anys per a un home? I sempre ha tingut garbo. És molt ajudat de gènit.