United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bé Magí... ja teniu el que tant desitjàveu; un noi... Ara penseu que la vostra dona no podr
Fa bella estona que crido... -Vols dir que ronco? noi! -Porto sis sacs a moldre. -Mira, és ple... i tots davant dels teus. -A fe que mus vé a repel d'esperar-nos... Creieu, Magí, que fa més d'una setmana que tenim de comprar-nos el pa; que Déu n'hi do! -Dôs noi, no sé pas com podré moldre el teu blat... El temps eixut, l'aigua escassa... Això és el molí de Cacaracac, quan té aigua no té blat!
Hauria volgut dir, així mateix, alguna galanteria a Súzel, però no li venia cap cosa al magí: era massa feliç.
Passaren dies que en Magí no tenia esma de fer res: eixut i malmirós, feia posat de malalt i no esguardava ningú. Devegades feia un sospir, de vegades sentia el fibló de l'enemic, perque es posava vermell. i barbotejava mots plens d'ira.
-Magí, oh Magí! me'n vaig. -I dôs, també avui tens temperis? -Com ho sabeu? -Ja ho mostris prou com has rebatut el pa per allí-allà. En Ció va agafar el pa, va besar-lo i donant-lo al bouer va dir-li: -Té, gorda'l... ja torno.
Aprop d'una pedra, el crani va aturar-se de cara a en Magí, com si el mirés de fit, des del fons de les aigües, amb ses conques plenes de foscor.
-És que escriu d'allò més bé- va dir: -una lletra rodona, com si fos emmotllada! És extraordinària, aquesta petita Súzel: saps? -Sí, senyor: té un magí molt viu. Si la sentíssiu a la cuina, quan ve, sempre té alguna cosa a dir per enriolar-vos. -Ves, ves! Jo que la creia una mica trista! -Trista... I ca!
Un dia que en Magí era fora, la Teresa va sentir-se un defalliment que li anava xuclant la vida; una suor freda va escampar-se-li pel damunt, com una rosada mortal i els pensaments se li allunyaven com enduts per una ventada, i una remor en ses orelles va fer-la caure damunt d'un pilot de blat rentat que estava eixugant-se. Allí va romandre erta i blanca, amb una blancor sinistra.
Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a ésser l'home d'altres temps. S'aturava davant d'un camp, en calculava la collita i pensava:-Qui pogués comprar-lo! -Donava unes quantes passes, s'aturava davant d'un altre camp i tornava a fer salivera.
El jorn de l'aplec de Sant Magí, la Roser no va anar-hi com cada any a les ballades que es feien a l'era del mas Negre, i això que aquell any tocava el flabiol el jaio de cal Roc, que refilava com ningú.
Paraula Del Dia