Tema del mar tot majestat... tot realesa, el metall esclata a tota força ufanós... superb... i el riu prenent comiat de la terra fina dins la mar! -Molt ... molt , m'agrada molt! -Veu, ara'm sembla que estic més tranquil... Apunti... Clau de sol... sol, do, mi, re... -Mira Joan, et toca la medicina.

En nom de Déu, qui m'estimaria si no m'estimessis ! Mai no havia vist un animal tan terrible com aquest Lieverlé; la seva alçària atenyia dos peus i mig. Era un formidable gos d'atac, de front ample, llis, de pell fina, un teixit de nervis i de muscles entortolligats; d'ull viu, de pota allargada, de cos minço, d'estampa dilatada, fort d'espatlles i lloms, però sense el do de flairar.

A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el seus acudits.

No hi ha res d'injuriós en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar. JUTGLAR Que Mercuri et doni'l de mentir per haver parlat tant de nosaltres. MARIA Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol parlar. OLIVIA Es un missatger del duc?

Però el fruit de benedicció que esperava el matrimoni no s'anunciava per cap senyal. Semblava que Déu, bo i menant-los per una ruta esplendorosa, es complagués a privar-los d'aquell do, d'aquella felicitat que ambicionaven.

Bona arribada. Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella que ha augmentat son bon humor. La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri que Déu n'hi , i en Pascal, el simpàtic Pascal... (¡que voleu més!) tan reconciliat est

-Es positiu- digué Fritz. -Però el do de la cuina, veieu? és una veritable benedicció. Hom pot embassar el cànem, filar, rentar, i tot el que voldreu només que amb braços i cames i bona voluntat; però destriar una salsa d'una altra, i saber-les aplicar quan cal, és una cosa que s'estila ben poc.

Que mai més se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us faci passar la porta. SIR TOBIAS La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en Malvolí és un ensa y nosaltres som tres alegres companys. No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo? Tururut, minyona! JUTGLAR Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi !

I no obstant, al veure aquell posat de Déu n'hi do que feien aquells homes, tots totxos, tots ensopits, ningú hauria dit els vicis, les envejes, les ambicions que en el seu fons covaven... Sols de tard en tard una espurna que esclatava -l'escàndol d'una noia atrapada en els blats, la venjança que arrasava una horta en una nit, somovien aquell llac encantat.

El contracte era: per a desdejuni, peix i carn rostida; per a esmorzar, a la una, quatre plats; per a dinar, a les sis, sopa, peix, entrant, rostit, colom o gallina, ensiam, entreteniments, formatge i postres; a les deu, un lleuger sopar a la fourchette . El meu amic, que sol tenir una gana que Déu n'hi do, pens