United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !


La vídua digué que es proposava donar a Huck la seva casa per llar, i fer-lo instruir; i que quan tingués el diner estalviat el faria entrar en els negocis, modestament. L'avinentesa de Tom era arribada. Digué: -Huck no ho necessita: és ric!

Me n'aniré? ¿Per què, si ningú m'espera i, per altra part, tinc peresa de pujar la costa? Nostre Senyor, a les portes de la vida, hi ha posat un vigilant fidel i reganyós: el dolor, que un dormir tan som, que qualsevol perill el desperta; i, així que s'esvera, grapada aquí, grapada allà, se fa sentir de tota la casa. Se pot ben descansar en ell, i, quan dorm, és que regna la pau i que és arribada l'hora de fruir de la vida. Doncs : ara est

" II.-Assemblea dels soldats i preparatius per a la marxa. " III.-Partença dels grecs. Són perseguits. " IV.-Continua la marxa dels grecs, perseguits per Tissafernes. " V.-Arribada a la muntanya dels Carducs. CAP. I.-Arribada al país dels Carducs. Primeres dificultats. " II.-Presa de l'altura i marxa a través de la serra. " III.-Pas del Centrites. " IV.-Marxa per l'Armènia. " V.-La neu.

" VI.-Atac d'una posició dels Càlibs. " VIIEl mar! el mar!» " VIII.-El país dels Macrons. Arribada a Trapezunta. Després d'això es reuneixen i deliberen sobre el camí que resta.

Els pagesos, amb tot i ser arribada l'hora de plegar, abandonaven de mal grat les treballades, tement ser víctimes d'alguna mala passada del temps que els robés en un instant les suades d'un rosari de dies.

Amb això era arribada l'hora de dinar, i el pare i jo ens asseguérem al banc galliner, davant de la taula parada, i férem honor a les viandes que ens serví en Pau amb la seva acostumada serietat. En Cadernera no es present

Se lamenten de la corrupció de les grans ciutats; però no tingueu por que se'n vagin a viure a fora, si no és per escapar d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de tornar-se'n.

No cal dir la sensació que va çausar a Vilada del Puig la sobtosa arribada d'un jove ciutad

LLORENÇ Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix al palau que vostra mestreça est

No sortia més que per anar de casa a la Universitat, i de la Universitat a casa, i encara m'escapolia pels carrers més solitaris i ombrosos, fugint del brogit de la ciutat i de les vivors de la llum, que em molestaven. Així vaig passar una colla de mesos. Vingué la primavera i ni tan sols vaig adonar-me de la seva arribada.