United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !
Això dit, Quirísof i Xenofònt avancen amb Cal·límac de Parràsia, capità: perquè ell tenia el comandament dels capitans de la rerassaga aquell dia. Els altres capitans resten a cobert. Llavors parteixen cap a sota els arbres una setantena d'homes, no en colla, sinó un per un, cadascun guardant-se tant com pogués.
-Company, hi ha milers de dòlars, aquí- digué Joe l'Indi. -Sempre s'havia dit que la colla de Murrel havia voltat per aquests indrets a l'istiu- observ
Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra arribada. -Hola, hola! cridava la nostra gent. I anomenava en to de salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint.
En arribar amb els nostres sacs de viatge, donàrem els nostres noms, i l'home ens digué: -Sí, sí, perfectament: vostès són la colla que ha escrit per a un doble esquif. Molt bé. Jim: porteu L'orgull del Tàmesis .
A la fi digué: -Bé, tornaré a casa de la vídua per un mes, i m'hi aferraré i miraré si puc comportar-ho, si vós em deixeu pertànyer a la colla, Tom. -Molt bé, Huck: això és anar llatí! Anem, vell companyó, i demanaré a la vídua que us afluixi una mica, Huck.
Per fi els que ascendien arriben a dalt; després de mil compliments que fa el senyor de certa edat per tots els de sa colla, i especialment pels dos joves, que prou feina tenen a festejar, entren al pessebre. Com un guarda constant, el primer que es troba és el pessebrista, que cuida de colocar-los: -Els noiets davant, que ells són petits i no priven.
Á vegadas lo flagell rompia 'ls teixits y la sanch brollava; llavors una esponja xopa de sal y vinagre curava la nafra y posat novament en camí lo burro hont 'l sentenciat colcava seguit del botxí y altres homes de la lley, no 's deturava ja mes la colla fins á una altra cantonada hont se repetia la cruel condempna.
I davant de la pubilla! afegien, tot baix, alguns de més maliciosos. No tardaren els de la colla en conèixer que son improvisat davanter podia passar-se de sa benevolència protectora. -L'ase que el toc, quin cop de falç! deia l'un. -No és pas manco, el pare- afegí l'altre. I començaren tots a apretar de debò.
En la hermita s' hi venera la imatge de Sant Medí y cada any al serne la diada, que es lo dia 3 de Mars, lo jovent dels pobles del vol hi acut. Cada poble du la seva bandera y la seva musica. Reunidas totas las collas, ixen de fila los banderados y aquests tots junts entren á la hermita; los demés de la colla y gent curiosa se quedan fora al camp y des de allí ohieixen la missa.
Però durant la marxa se'ls fa de dia, la gent del lloc es reuneix, i de dalt de llurs fortificacions tiren i peguen tan bé, que occeixen Cleàret i una colla dels altres, alguns dels quals es retiren a Cerasunt. »Això era aquell dia que nosaltres, partíem cap aquí per terra; i mentre alguns dels que havien de navegar encara eren a Cerasunt i no havien llevat àncores.
Paraula Del Dia
Altres Mirant