United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


La taxa dels aliments que la senyora destinava al servei era exigua. Tot, àdhuc el pa, era clos en armaris; la sal era tramesa a la cuina a dosis setmanals invariables. Del cinyell de la mestressa penjava un portaclaus on es reunien totes les de la casa. Així s'esdevenia que el seu pas per cambres i passadissos era acompanyat d'un dringueig metàl·lic com d'esperons.

L'Adelaida tenia el do lamentable de convertir en feixuga litúrgia els seus actes més frívols: la sal i la mel li eren estranys. Una veu, voluntàriament apagada, tragué En Lluci

La Gràcia va atansar una cadira perquè baixessin les seguidores i la llevadora amb el noi cristià. -Que ha plorat al tirar-li l'aigua? -No res, un santet. Ha llepat la sal com si li agradés i fins ha rigut. -Aquest el podreu desmamar amb arengades! I van pujar tots a dalt i van trobar la jove plorant d'esverament.

Si un quillat de València o la barca de'n Jan, ara descarregant sal, ara virant l'arga, fa uns conts cèntims i l'olla bull cada dia... no creguis que la gent d'art d'aquí siguin rampoines com es de ciutat... aquí tots estem senyats amb el matrimoni... tots tenim casa... no dormim en barraques; l'homo de casa i jo no som pas de l'ideia.

Acabada la feina, ens vàrem entretenir cercant petxines. Teniem una gana!... I haguérem d'acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una ceba que portava en Volivarda, la qual ens repartírem com a bons germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la que, procedent de les grosses ressagues, s'era acristallada en els cloterells de les roques altes.

Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes traient més partit de dues pessetes de mantega!

Ara els vasos: a la dreta el de bordeus, per a començar; al mig el del rudesheim , i tot seguit el del johannisberg dels Caputxins . Cada cosa ha de venir per son orde i a son temps: el setrill damunt la xemeneia; la sal i el pebre damunt la taula.

És aficionat a parlar mal dels usurers; però, quan averigua que el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de preu, i es frega les mans amb molta sal i garbo, dient: -Ara, qui en vulgui, se far

La mica de voluntat que quedava en l'ànima de la Teresa va apagar-se amb el primer glop de vi. El vici corsecador, nit i dia l'anava empenyent i ella davallava. -Fins que vingui en Magí el beuré sense sal... després sal i fel i mai més!...