United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Mira Teresa, engony l'anyada ha set bona. El blat ha murit amb tota saó, més que engonyasses , i les moles són molt gastades i no voldria arribar a la feina sense unes altres! Me n'aniré cap a França a comprar-ne unes de noves, sinó la farina no tindria aquella finor de la nostra feina. Tu quedes mestressa, Teresa, de tu i dels fills i del molí... -Magí! No parlis més!...
I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig: -Té noia!... mira quin bé de Déu de coses que't porto! I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis. -Teresa; el nen badalla... deu tenir gana... au! dona-li el pit.
En Magí va recular esfereït davant aquella visió macabra que va semblar que li deia: -No fugis, Magí... no fugis... Soc la Teresa... Ja'm pots mirar, que no n'estic d'embriagada!... Perdona'm que m'hagués mort tirant-me a la bassa... però vaig tenir por que m'escupissis. Quina vergonya!
La Teresa aclofagada per aquell posat, no podia capir el canvi tant sobtat d'en Magí, fins que un dia, mentres ell regava amb l'aigua sobrera, prop del canyer de l'hort, va agafar-lo pel coll i va dir-li: -Magí! -No'm toquis! -Què tens? què et passa? -Vés-te'n... que no t'escupo perque fora malaguanyada l'escupinada. -Magí, què dius? que ets boig?
-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys. -Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que far
-Teresa... Teresa... feu en Magí amb cara agònica. El crani rodol
Ella, la Teresa, era una dona dominada pel cor, que xarbotava de sentiment per tots i per tot, i sense una guspira de reflexió, se desfeia donant-se a les necessitats dels altres.
-Teresa, t'has fet mal? va gorgolar en Magí estremint-se. -No pateixis per mi, Magí meu, prou vas patir en vida per mi! i donant tres voltes a un remolí va enfonzar-se entre el llot.
Si Déu fes la gràcia que aquest home s'adobés, jo me'n podria tornar a casa aviat... Entra el metge. Les veines li vibren mirades de basilisc, i l'una a l'altra s'estiren les faldilles ensenyant-se'l. El metge saluda i es fica al quarto. La senyora Teresa creua les mans i, mirant al sostre, exclama sospirant: -Déu los faci bons! Però el mataran.
La molinera sentí que la vergonya l'aclaparava i en veure al seu marit que tornava com abans, rialler, il·luminat d'aquell amor que ella va fer minvar, va clavar-se les ungles a la cara amb tota la força, folla de penediment! I plena de feresa va mirar que la porta fos ben tancada. -Teresa! Teresa! que dormiu fort!
Paraula Del Dia
Altres Mirant