United States or Egypt ? Vote for the TOP Country of the Week !


La gallina començà, per son compte, a avalotar, fent corredisses per tots els recons. Era, aquesta, una meravellosa au de corral, que semblava trobar la cosa més fàcil del món enfilar-se per una paret llisa. Entre ella i el gat llançaren per terra el que encara no hi era. En qüestió de pocs segons hi havia a la sala nou persones tractant d'aconseguir un sol gos amb el peu.

-Qui sóc!... Com s'entén, no reconeixes Gedeon Sperver, el caçador furtiu del Schwartz-Wald?... Oh, ingrat!... Jo que t'he criat, educat; jo que t'he ensenyat a posar un parany, a sotjar la guineu al capdavall d'un bosc, a tirar els gossos damunt la pista del cabirol!... Ingrat, no em reconeix! Mira d'un cop la meva orella esquerra, gelada. -Ara! Reconec la teva orella esquerra. Au, abracem-nos.

-Au, aquí, gent de ! au! crid

De tant en tant queia una xafegada de gotarrasses semblant a la que deixa anar sobtadament un arbre fullós, carregat de mullena, quan algú el somou de la soca. El pare va venir cap a mi. -Au, Marianna: ja n'hi ha prou, de badar. Tenim pluja llarga. Fica't a la cambra. Vaig fer que no amb el cap. -Que no?... ! Això que ès bonic!

-Marieta... au! -Què estàs compromesa? -Alça, que ja toquen, Flàvia. -Tu, apa! Quin fred! Quina xafogor! Aquesta criatura és tan viva que no viurà. El bacall

La nostra barca, amb l'arbre mestre esmotxat, i en ell armada una petita vela a tall de treu, marxava aireferida pel gran desert, decantada sobre la banda d'estribord i amb la popa negada per l'onatge, que no es cansava d'abordar-la; i... au!... ara aigües amunt, ara aigües avall!... ¡Què lluny devíem ser de terra! En lloc se'n veia ni senyal. I no hi havia manera d'arrumbar-hi.

I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig: - noia!... mira quin de Déu de coses que't porto! I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis. -Teresa; el nen badalla... deu tenir gana... au! dona-li el pit.

I després afegí: -Ara digueu-m'ho a mi, a cau d'orella, de la mateixa manera. Ella es resistí una estona, i féu, en acabat: -Gireu la cara, que jo no us pugui veure, i aleshores ho faré. Però no ho heu de dir mai a ningú: oi, Tom? a ningú: oi? -No, de bo de bo de bo: no ho diré. Au, Becky.

-Gorda-la la noia, sents? que ara és teua! ¿Oi que ?... au! que vull les peres! -Tot seguit!

Un dia a l'anar a estudi de bon dematí, un vailet em va dir: -En aquella casa hi ha un negat, anem a veure'l?... -Que l'ensenyen?... -... -Doncs, au!