United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig cercar l'altre poeta, el fer : era també entre una gran tertúlia, a casa d'un dels seus admiradors, on la gent parlava del llibre de l'altre poeta. -Voldria llegir el vostre, també- digué el Mecenes, -però ja sabeu que jo sempre dic el que penso, i, parlant amb el cor a la , no n'espero grans coses, de vós: sóu massa independent, massa fantàstic; però reconec que com a home sóu una persona respectabilíssima.

-Vès! digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg. Ens han seguit de prop. -Poc t'enganyes: són ben ells. Reconec al més jove per son cos altívol; perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein. Ells van desaparèixer per una galeria lateral.

-Hi havia mitja dotzena de persones a peu dret, allà. Jo reconec que no estic acostumat a estar-hi. El tramvia començ

Amb prou feines hi hagué una interrupció de ningú que trenqués l'encís de son doll. Quan Tom hagué acabat, el senyor Jones digué: -Em creia haver manegat una petita sorpresa per a aquesta ocasió, però ara ja no val res. Aquesta altra la fa d'allò més migrada: ho reconec. El diner fou comptat: la suma passava una mica de dotze mil dòlars.

Conec el peu de la vella millor que la seva cara, perquè jo, senyor, tinc sempre els ulls a terra, i reconec la gent, pel rastre que deixen... I després, que fins i tot una criatura no s'hi enganyaria. -Doncs ¿què cosa aquest peu que el fa tan especialment assenyalat?

-Ah! és veritat. Reconec, doncs, aquell rastre, i em poso tot seguit en camí per a seguir-lo. Tenia l'esperança d'atrapar la vella al cau, però ja veureu el camí que m'ha fet fer. Jo que m'enfilo damunt el talús del camí, a dos trets de carrabina del Nideck; davallo la costa, tot tenint sempre la pista a m

-Els demés s'hi feien sopes- afegí en Ramón, endolcint amb una mitja rialla la duresa de la interrupció. -Per lo demés- continuà, ja ho reconec així, i per això no els dono tota la culpa. Ja jo qui en bona part, si no tanta com el Cerdà. Ja sabeu vosaltres a qui em refereixo, perquè no és pas cap secret per ningú les topades que amb don Eudald he tingut, amb motiu de les coses del poble. Avui, aquell, alliçonat per l'experiència, ha comprès que no anava i est

En Ramon, del tot desarmat i fins enternit de lo que sentia, volgué, abans de despedir-se, apaivagar un poc la pena de son bondadós oncle, empleant son antic sistema de tirar la cosa a broma, dient: -En fi, reconec son sacrifici i l'esperit d'abnegació que el porta a aceptar aquesta tirania.

He de dir que jo m'enorgulleixo bastant de la meva traça a enfardar. És, aquesta, una de les nombroses coses que reconec fer millor que un altre (i tanmateix em sorprèn constatar que certes coses puc fer-les millor que un altre). Proposat el meu oferiment, vaig assegurar a George i Harris que farien de deixar l'assumpte a càrrec meu. Tan aviat l'un i l'altre acceptaren, que em sembl

No per això, amats oients, nego la doctrina de la gràcia: ans , la reconec, sobre tot quan veig persones de forma desagradable en conjunt i plenes de gràcia en el nas. Pinteu una cara, esborreu-li els ulls i després poseu-n'hi uns altres, diferents, i aquella cara podr