United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !
Palplantada al mig de la sala, la Feliça semblava una d'aquelles munyaques que els pagesos posen al mig dels sembrats per a espantar als pardals, i al sentir-se increpada per en Ramon, amb indignació més afectada que real, creu
En Ramon qued
Les pedres no oïren la contesta, ni l'oí l'aire que els rodejava. Mes en Ramon la sentí ben clara: «Sí, bé ho vull!».
Però, cosa espaventable, al balcó hi havia En Pepaito en mànegues de camisa fumant un cigar, dibuixant amb son fum la joguinosa aurèola d'una felicitat conjugal i paternal. -Ai, és En Ramon! -Ramon! -exclamaren els altres individus de la família d'En Pepaito. -Ja baixem. -No, no cal! -I ara, Ramon! I, mentrestant, ja baixaven. L'arribada d'En Ramon fou un èxit.
Aquest medi l'hi proporcionava la mateixa carta. Efectivament: venia a dir en Ramon que sols acceptaria la m
-No, no, us dic que em fóra impossible empassar-me un sol mos. -I ara! Apa, noia, fes-li una sopa d'ou. -No, dic que no! -Una sopa d'ou, i calla. I En Ramon, esverat, no gosant creure la seva fortuna, somrient una mica per sota el nas, però encara tement que tot allò no els passés de la boca, va dir: -Bé, però l'ou, si decàs, petit.
Encesos els cigars (regal d'en Ramon) i servit el cafè sobre la taula nua, començ
-Vol que li parli clar, senyor oncle? féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat.
Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos en ferm lo més aviat possible, vaig veure el cel obert així que em parlaren de pendre terra. -A terra, a terra! vaig exclamar. ¡No dic jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit!
És ara, apagada la darrera espurna d'amor propi que em cremava les entranyes, que començo a compendre que el vostre amor és l'única aspiració noble i divina que he sentit en la meva vida. I en Ramon de Montbrió, de peu, creuat de braços, observ
Paraula Del Dia
Altres Mirant