Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... ... ja la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest abric a l'espatlla. Molt !

A l'alemany li plau la naturalesa, però la seva idea de la naturalesa és una arpa glorificada a l'estil de Gal·les. Es pren força interès pel seu jardí. Planta set rosers a la part nord i set a la part sud; i, si tots no creixen d'iguals dimensions i forma, es capfica tant que a la nit no pot adormir-se. Cada flor la nua a un pal. Això perjudica la visualitat de la flor; però ell la satisfacció de saber que la flor és allí i que es porta . El llac és recobert de zinc, i un cop a la setmana se l'emporta a la cuina i el renta. Al bell mig matemàtic del jardí, que de vegades és tan gran com una tovallola, amonjoiat amb ferro, hi posa un gos de porcel·lana. Els alemanys són molt aficionats als gossos, però generalment els prefereixen de porcel·lana. El gos de porcel·lana mai no fa forats al jardí per enterrar ossos, ni mai no desordena un massís de flors amb les potes de darrera. Des del punt d'obir alemany, és el gos ideal. Roman on se'l deixa i mai no és on no se'l vol. Se'l pot tenir a tot arreu, segons s'indiqui al «Kennel-Club», o pot deixar-se anar la fantasia i tenir-lo al grat d'una originalitat. Amb ell hom va més enll

A Anglaterra, en voler evitar que un gos entri a determinat lloc, s'hi posa una xarxa de filferro de sis peus d'alçada, sostinguda per estaques i defensada amb punxes per dalt.

Lo Bisbe volguè complaure á la reyna y mig partí la cinta y una de las meytats la posá en mans del mes vell del missatgers de la cort. Mentres tant la reyna feya disposar una capella en son palau per la divina joya qu' esperava rebre de un moment á l' altre.

Esperaven els darrers dies que havien de posar fi a la tètrica maternitat. En Quel no s'allunyava de casa. -Margarida, si tens res, posa tot seguit una tovallola a la finestra i jo vindré tot seguit!

-Qui t'ha enganyat? -A on vas, amb aquest nas? -Tu, a on tanques? Un se li posa al davant, per a no deixar-la passar, i li diu una indecència a l'orella. La bolera li dóna una revolada, li diu ladron poc més o menos; fa son camí i tots els de la colla esclafen la rialla. -Què li has dit? què li has dit? pregunten al valent.

Quan Harris i George estaven fent beneiteries amb les vaques, jo somreia amb indulgència; però, quan feien el tarambana estant dintre el riu, jo utilitzava un vocabulari que faria glaçar a les venes la sang de qualsevol. Si una barca se'ns posa entremig en la nostra ruta, em cal fer grans esforços per contenir les ganes d'agafar un rem i matar tot el passatge.

Va per tot arreu... I cada vegada que pensa: «Ara libre, i content jo, content tothom», fa un esbufec de gust i posa un pam de greix. Tot sovint li diuen: -Anem, senyor Miquel: ¡ja el tornarem a veure casat! -Això... qui sap? Ningú pot dir lo que far

Si jo mai per mai havia de fer un pensament i ella s'hi deixava caure, em sembla que no fóra mal negoci, perquè congeniaríem. Sempre se m'havia figurat que valia més que les altres; però no perquè no m'hi enfondava gaire. Al cap d'uns quants dies torna a la casa, a on troba la consabuda minyona i sols posa atenció en el que ella fa i diu.

Mentre marxarem, que Timasió es destaqui endavant amb la cavalleria, sense perdre'ns de vista, i explori el país a fi que no ens quedi res amagat. Això dit, els posa al front. Envia al mateix temps els gimnetes més llestos cap als flancs i cap a les altures, a fi que si atalaien res des d'enlloc, facin senyal: i dóna orde de cremar tot el que ensopeguin de combustible.