United States or Papua New Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es transcriu a continuació el passatge sencer, amb unes mínimes correccions que el fan més entenedor: «Per la meva part, el record més antic que en guardo és el d'haver contribuït entre cinc companys tres penics cada un per fer una sortida al llac del Regent Park amb un navili de molt curiosa construcció, i anar després a casa del guarda del parc per tal d'eixugar-nos.

S'aprova també. -Penseu també- continua -si no és just de mantenir del comú la marineria que durem, tot el temps que s'estaran aquí per culpa nostra, i de convenir amb ells el passatge, a fi que ens aprofitin aprofitant-se ells. S'aprova també.

Llavors Quirísof li diu: -Véns al punt. Cal pendre la posició; perquè l'exèrcit no queviures si la posició no és presa. Llavors deliberen, i preguntant Xenofont què priva d'entrar-hi, diu Quirísof : -Aquell passatge que veus, és l'únic, i quan algú prova de passar per allí, fan rodolar pedres daltabaix d'aquell penyal que el domina: i qui és atrapat, mira com l'adoben.

-De qualsevol cosa en dieu treball- diu, entre dos sospirs de satisfacció, als dos novicis que suen com uns carreters i lluiten a mort contra el corrent ja fa una hora. -Mireu: Jim Biffies, Jaume i jo vam fer el passatge de Marlow a Goring, la darrera temporada, en una sola tarda, ¡sense aturar-nos un minut! Us en recordeu, vós, Jaume?

Igual com si m'amagués, vaig ficar-me per un passatge, i caminant a marxes dobles com qui fuig d'una persecució, arribo a una barriada popular, a una barriada obrera, niuada de cases modernes, uniformes i vulgars, però amb les façanes decorades de virolats cartells anunciadors, plens de figures rioleres, grogues, verdes, blaves, roses, que proclamen l'excel·lència d'un bicicle, d'unes pastilles o d'un licor... Però l'espectre també em venia al darrera, vigilant-me des del cel!

Li pregunten si no hi ha pas algun indret de mal travessar; respon que hi ha una altura, que, si no és presa per endavant, fa el passatge impossible.

La seva veu sembla sortir del soterrani i ofereix certa analogia amb els sords murmuris precursors d'un terratrèmol. «Quan era jove vaig servî un trimestre com a pixatinter d'un magistrat...» Tornarem a començar aquest passatge, si li plau. Novament canta els dos primers versos amb veu de falset. Gran sorpresa d'una part de l'assemblea.

-Necessitaré- diu, -dos mil bots. Veig aquí molts de ramats, de cabres, de bous i d'ases: escorxeu-los, bufeu-ne les pells, i ens forniran fàcilment un passatge. Tindré també necessitat de les corretges que feu servir per a les atzembles. Amb elles, junyiré els bots, i els adaptaré els uns amb els altres; hi penjaré pedres, que deixaré anar a tall d'àncores dins l'aigua; i en tenir-los agafats així de totes dues bandes, llavors, per atènyer l'altra riba, tiraré damunt brancam i hi escamparé terra. Veureu de seguida com no us enfonsareu. Cada bot sostindr

El passatge més difícil que conec del riu és aquest d'Iffley a Oxford. Penso que únicament els que hi foren nats poden seguir endavant. Jo hi he passat qui sap les vegades i mai no he sabut trobar la bona direcció.