United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquestes deien ells que eren les penyores: uns i altres prenen els déus per testimonis. Després d'aquestes penyores, els Macrons ajuden a tallar els arbres, obren el camí, com per fer passar a l'altra riba; es mesclen amb els grecs, els forneixen tot el mercat que poden i els acompanyen durant tres dies, fins a haver dut els grecs a les fronteres dels Colcs.

I llavors li conten que s'estaven replegant brossa per fer foc, quan reparen a l'altra riba entre unes roques que davallen fins al riu mateix, un vell, una dona i unes noies, que deixen dins una balma de la roca com uns sacs de vestit. En veure'ls, els fa l'efecte de poder passar-hi segurs: perquè aquell costat no era accessible a la cavalleria enemiga.

Bagur apareixia com una blanquíssima garlandela de margaridoies posada a mig front sobre una testa calba i punxeguda. Les Medes, tres barcasses desarborades, reposaven a la fonda, vora vora de la riba protectora.

»Venturosament per a nosaltres que no teníem cap ganes d'estar vagarejant pels jutjats forenses uns homes de la riba havien també vist el cos, i se'n feren càrrec ells. »Vàrem conèixer la història de la dona després. Per descomptat, era la vella, vella tragèdia de sempre. Havia estimat, l'havien enganyat o ella havia enganyat.

Perquè era de veure, per qui reflexionés, que l'imperi del Rei és poderós per l'extensió del país, i per la població, però feble per la llargària dels camins i per la dispersió de les forces, si algú fes la guerra amb promptitud. A l'altra riba de l'Èufrates, i a l'endret del campament en el desert, hi havia una ciutat rica i gran anomenada Carmanda.

-No me'n parli, que això esgarrifa. Jo no puc entendre com s'ho fan. Aquí vostè la muller del senyor Tòfol. Ell guanya catorze rals escrivint en un magatzem de la riba, i ella gasta que és un primor. Vestits de seda, mantellina amb puntes; les nits de les festes vagi a l'Olimpo, que sempre els veur

A pesar de la fressa atabaladora del temporal, se sentia el crit de -Hissa! hissa!; perquè no el proferien solament els que treballaven, sinó tot el poble alhora, que, no podent contribuir d'altra manera al salvament, l'estimulava i s'hi afegia almenys amb la seva veu. I l'-Hissa! hissa! hissa! sonava més fort a manera que la barca, objecte dels generals esforços, s'acostava a la riba.