United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mireu aquella llum, sobre els pics llunyans. Oi, que n'és, d'encisadora? -Parlant de la naturalesa- digué George -Quin vos semblaria el camí més curt per a baixar? El camí de la dreta, encara que un xic més llarg, domina perspectives més extenses. -Una perspectiva és molt semblant a una altra- digué George. I Harris i jo el seguírem. Però no arribàrem a baix tan aviat com era el nostre compte.

Es amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per a éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només que de concebre l'intent de pujar-la.

-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament. Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè agravi

La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres hores de la tarda.

I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem? És clar que no. Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de l'univers és immutable... Què tal, sóc cap tonto?

Xenofont veu llavors, al cim del puig que domina el seu exèrcit, un camí que mena a la cresta on són els enemics; i diu: -L'essencial, Quirísof, és que anem com més de pressa millor dalt d'aquella altura: perquè si la prenem, no podran mantenir-se damunt del nostre camí.

Llavors Quirísof li diu: -Véns al punt. Cal pendre la posició; perquè l'exèrcit no queviures si la posició no és presa. Llavors deliberen, i preguntant Xenofont què priva d'entrar-hi, diu Quirísof : -Aquell passatge que veus, és l'únic, i quan algú prova de passar per allí, fan rodolar pedres daltabaix d'aquell penyal que el domina: i qui és atrapat, mira com l'adoben.

Quirísof li respon: -Tu mateix pots veure-ho: La cresta que domina la davallada ha estat presa abans nostre, i no hi ha manera de passar si no fem a trossos aquella gent. Però, ¿per què no duus els peltastes? Llavors Xenofont diu, que no li ha semblat bo descobrir la reraguarda en presència dels enemics. -Però és hora- afegeix -de decidir la manera de treure aquells homes de l'altura.

SIR TOBIAS Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa, però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu lema: vèncer o morir. VIOLA. Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa.