United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Era ben jove i estava a punt de casar-se. Aquesta història record
Però no era pas la mort del Picotí, el que més mal li feia a la consciència, sinó el record de l'obstinació, de l'afany, amb què havia demanat, amb què havia exigit a Déu aquell fill que ara li emmetzinava la vida. D'un cap de dia a l'altre tenia el cervell ple del passat.
Eren en el meu camp visual, dormen en el meu record, un sol conjunt amb les del mar i del cel. Els moments se feien llargs, eterns. Sens dubte hi haguera hagut temps de reunir el sometent: me sentia culpable de no haver posada en pràctica aquella idea, l'única que oferia alguna esperança de resultat.
No ho sé pas, Hi hagué quelcom de religiós en la meva emoció: Una música interior em record
Adorna la seva cara, seca i de migrades fesomies de raquític, un superb mostatxo de gavatx. El serva çom a record d'una campanya de carboner al Conflent. En honor d'aqueix bigoti, únic en el llogarret, on són mirats amb prevenció com un senyal herètic, el corbo s'absté d'anar a missa.
-Vols dir que l'aterraràs? li feia l'altre, -de mon record sempre hi ha estat aquest marge aquí!... i amb tanta pedra com hi ha... basto a dir-te que suaràs, Janot!... Ell s'arronsava d'espatlles i contestava: -Els marges sols serveixen per fer mal: us casquen les llavors al camp i us malmenen la sembra... Que és dur?
El carrer de casa hi donava al mar i no hi puc pensar mai sense que se'm desperti el record de les anades a la platja: em recordo una per una d'aquelles cases que anava passant, com un es recorda de les cares que no ha vist fa temps. Les primeres que trobava eren d'aspecte burgès, amb cancells envarnissats i reixes pintades; les de més avall, més deixadotes, amb grans entrades sense cancell, mostrant per la penombra del seu interior, pilots de nances, rengleres de palangres, rems estesos per terra... i d'allí dins en sortia un fortor aspre de maresc, que se'n entrava. A voltes, asseguda d'esquena al carrer, apoiant el coixí al caire del portal, una dona feia saltar entre sos dits els boixets grocs, faixats de blanc i del ball desenfrenat dels boixets n'eixia sobre el vermell del patró la blanca punta, que s'hi anava estenent, estenent, com all
-Mai de la vida ho hauria cregut- digué Harris. -I vós? -Jo diria que aquest és l'únic quart de milla quadrada en tota la Fatherland, que no en té de restaurant. ¡I nosaltres, tres estrangers, ho havem descobert! digué George. -És veritat- vaig observar. -Per pura bona sort podem ara festejar els nostres refinats sentiments sense que siguin agreujats pel record de la prosa de la vida.
-Mestre, o Mestre, pes bon record de ses caminades, que hem fetes junts per sa terra, m'heu de cedir una gràcia. -Parla -li va dir es bon Jesús. -Ja ser
No tinc pas veritable consciència d'aquell sofriment, ni del temps que va durar; però no puc pensar-hi sense experimentar una mena d'horror orgànica. En el fons de la meva vida hi ha un món subconscient i obscur que encara sagna i es subleva amb aquell record.
Paraula Del Dia
Altres Mirant