United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vaig entrar, més curiós de tornar a veure la senyoreta Odila que no pas el comte; massa me'n feia retret, però l'atenció és una cosa que hom no governa. ¡No em vaig sorprendre poc ni gaire en destriar dins la penombra de l'alcova el senyor de Nideck, aixecat sobre el colze, contemplant-me amb una atenció profunda! M'esperava tan poc aquesta mirada, que en vaig romandre tot astorat.
I com més m'hi acostava, a la vila, com més aprop veia brillar aquelles tires de llumets de les fàbriques que la voltaven, més la sentia aquella boira d'hivern que eternament em voltava... portant encara en les meves orelles les harmonies del gran aire, pensava en la penombra del quartet... en l'angúnia de sa tristesa... I de sobte, la carretera s'esborr
No sé què li vaig dir, però em recordo com si fos ara -les sensacions viuen molt més temps que els fets en l'esperit- em recordo d'una confusió, d'una incertitud... d'una ombra de mal presagi que em va caure al damunt... Jo havia de ser gran!... Jo hauria de viure entre parets, en la penombra del quartet de casa!... I hauria de tenir arrugues al front!...
I era tan fonda la resignació que hi havia en aquelles paraules, que la Madrona, tot mirant-se'l, s'hi entristia... Com si la vista d'aquell home li despertés els sentits, cada dia al passar l'enfonsava en una penombra anguniosa, on triomfava de son ensopiment la visió de la misèria... El dia que la Seca arribés, aquell home es fondria... mai més tornaria a passar i ella seguiria rentant i els camps seguirien alegres com si res hagués succeït... i després li tocaria a n'ella... i els camps seguirien florint... i vagament, sense ni donar-se'n compte, sentia tota la desesperació, tota la impotència de l'home en la obra gran de la Naturalesa -en la obra que all
I no sé pas com... insensiblement aquella idea es va anar amparant de mi... se'm va anar agermanant, vaig anar acariciant-la amb íntima voluntat, i poc a poc em vaig sentir entrar en la tristesa com a casa meva, serenament resignat... Després el noi es va anar allunyant de dintre meu, i amb seny d'home, vaig entrar abans d'hora en la penombra del quartet, deixant en un recó del jardí ma joguina predilecte, el meu falutxo, estebellat.
Imaginar l'Adelaida enderiada en restauracions i compres li semblava una garantia de repós; sospitar que s'encaminava a la creació d'un món particular, una promesa d'oblit. La seva divisa actual és aquesta: «Vegetar en la penombra». Llavors que l'Adelaida contempla el crèdit en les seves mans, el seu coratge defalleix un poc.
Al lluny s'hi encengué un clap de llumetes rojes, capritxosament escampades per la penombra de la planura... Em recordo d'una que se'n va encendre all
Paraula Del Dia
Altres Mirant