United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze. -Ja lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre. -Vols dir? -: s'havia escruixit part damunt des treu: l'acaben de trencar. Això ès que no volen desemparar es bastiment: van a que servu.

A tot això, en Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill; i, aprofitant una distracció d'en Lluís, qui s'encantava amb la visió del cel plena dels seus somnis, se m'acost

Aleshores Hâan aixecava el colze, i Fritz veia com son coll s'inflava i es desinflava amb un posat de satisfacció increïble. Després l'homenàs exhalava un sospir, i dava una patacada al tap, i es posava la botella entre les cames, tot dient: -Això retorna. Osque, Foux, osque! -Quin materialista, aquest Hâan- es deia Fritz. -No pensa sinó en beure i menjar.

I tots van entrar temerosos, sense dir paraula... sols se sentia la fressa del trepig. -Què hi ha de nou?.. expliqueu-vos! Ningú va respondre... tots miraven a terra. -Expliqueu-vos, en què vos puc servir? Després d'una bella estona que tots es miraven donant-se cops de colze i tocant-se amb els peus, en Fitora vermell i emocionat va dir: -El Mut li dirà.

Amb el colze damunt la meva pell d'ós, jo escoltava aquesta veu planyívola, que evocava les recordances de les edats feudals.

Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa? -Bah! -pensava- deu ésser un compromís. Som al ball i hem de ballar. -I volta que volta que voltaràs. Estava cansadíssim, l'alè li xiulava en la gargamella i una suor freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell vals? Ah! beneïda sigui la claror del dia!

Fridolina voleu ésser la meva muller? amb prou feines, la pobra noia, em pogué respondre: -Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo! Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes felicitats. Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el colze damunt la taula i el front dins la .

-No, Christel, no; seieu- respongué Fritz. -, Súzel, veu's aquí la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut de la meva balladora! Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant: -Das soll gülden! I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de grives a l'hora de collir les murtres.

A les primeries vaig creure que allò era una il·lusió, conseqüència natural de mos pensaments d'alguns dies a aquella banda; vaig aixecar-me damunt el colze, tot mirant, amb ulls arrodonits per la temença. Era ben ella: tranquila, immòbil, amb les cames arrupides entre sos braços, igual com l'havia vista entre la neu, amb el llarg coll replegat, el nas de béc d'àguila, els llavis contrets.

Dues o tres velles, esquerpes, amb els cabells de panotxa, d'altres, petites, amb el nas arremangat, brunes com la murtrera toscana, s'empenyien amb el colze, zumzaven entre elles, i es posaven de puntetes per a veure.