United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !
A qui no té costats, sa roba li cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes ses calces de bordo . Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.
-No tornarà- va respondre el vell amb veu sorda. En això, en Cadernera, que no havia desemparat el quadret, contemplant-se'l llaminerament, estir
Amb això era arribada l'hora de dinar, i el pare i jo ens asseguérem al banc galliner, davant de la taula parada, i férem honor a les viandes que ens serví en Pau amb la seva acostumada serietat. En Cadernera no es present
Ambdós estaven, ajupits a prop de la bujola, i en Cadernera, deixant el plat que rentava, s'eixug
Vaig entregirar-me, i allà, sobre coberta, dintre un barracó arrambat a la banda d'estribord, vaig llambregar la cara emmascarada d'en Miquelet Cadernera, el noi de bordo , que estava pelant patates entremig de dos fogons ablamats que li cairejaven de foc les fesomies. -Hola, Cadernera!... ets tu?... vaig cridar. -Què fas? -Endego sa minestra. Mireu: pelo patates...
-Oh! ell rai! va fer en Cadernera gratant-se el clatell. -Però jo també tinc alguna cosa: tres pessetes i cinc cortos a sa guardiola... i guanys que van venint. -I t'agradaria, que et retratés? vaig preguntar-li.
El que parlava era en Cadernera: L'altre era en Vadô Set-trossos, que rebaté el xicot sobre els bancs galliners i, saltant-li al damunt i subjectant-lo amb una m
La barca s'era emproada. Ho vaig conèixer per la inclinació persistent del pis, pels ressalts de la marxa... per certa intuïció, de la qual és difícil esbrinar els fonaments. -Ens enclavem de proa: repara- vaig dir a en Cadernera, que s'havia emparat de les meves mans i plorava acotant-hi la cara. -És que ens omplim- va fer ell alçant el cap. -Un cop plens... anirem a fons? -No, això no, pubilla.
Des d'aquell punt el meu cor no va estar més que per la pesquera. Vinga tornar a calar de seguida. Què ho fa que ningú plany els peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens aturem a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix. Com més forçudament debategaven, més viu era el meu plaer.
I després d'un llagut en venien un parell, o bé sis o set de plegats, i apa, tornem-hi. ¡S'armava una xarima-xarama!... De cada ona sortia una rialla o un crit de tabola; i en Pau i en Cadernera s'esfreixuraven per contestar a tot arreu.