United States or Falkland Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem... ¡qui sap, lo que trobaríem!...

Ja us podeu pensar la platxèria dels altres; es gronxaven damunt els bancs, amb les cames en l'aire, i reien en tanta de manera, que Hâan hagué de descordar-se uns quants botons de les calces per a no ofegar-se. Al capdavall, arrib

Tots els teatres plens, tots els òmnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.

Després d'haver pagat unes quantes factures fortes, li calia reveure els seus llibres, els compte-corrents dels bancs i obrir la caixa per a constatar de nou el fet de la seva riquesa i pendre coratge. La muller i els fills semblaven d'una altra raça. Despenien el diner amb fuga, sense recances.

El pinyoc de gent que s'havia agombolat a la entrada va esclatar en gran rebombori d'alegrança. -Ha parlat! -No és muda! -Curriu... curriu... que sa llengua s'ha desvetllat. Les dones del carrer que feien coixí van deixar-lo apoiat a la paret, els espardenyers van alçar-se dels bancs i les àvies que no podien caminar van glatir davant aquell esclat inesplicable. -Què passa?

Molts de bastiments que entren al Pontus s'hi embarranquen i són llençats a la costa: perquè tot el mar és ple de bancs de sorra i de seques. Els tracis que habiten aquells paratges, els han afitat amb columnes, i cadascú rapinya el que naufraga en el seu tros. Diuen que abans de posar aquestes fites, molts d'aquests rapissers es mataven entre ells.

A la plaça gairebé no hi restaven pagesos. Molta palla per terra i els bancs en desordre. Una vella escardalenca romania amb una oca a la falda, un hortol

El que parlava era en Cadernera: L'altre era en Vadô Set-trossos, que rebaté el xicot sobre els bancs galliners i, saltant-li al damunt i subjectant-lo amb una m

Però com que al casalot del peu del cingle, on vivia soterrada amb la seva àvia i amb el seu pare, ni mobles tenien per a ajaçar-se i per a seure ¡ves si hi havia d'haver mirall per a gaudir-s'hi la mossa! Els pocs trastos del casalot eren tan vells que amb prou feines s'aguantaven, iguals que els de la cançó: Cadires coixes, pots i bancs corcats, pastera esberlada, armari enfonsat.