United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un assumptet que ell allargava infinitament.

Marit i muller s'estaven asseguts, en sengles cadires de braços, fent la digestió. Quan la cambrera finí de desparar la taula, ella digué: -No t'has adonat, Jordi, de la retirada dels Garriga? -Prou. -Ja no ens visiten ni un cop al mes. Mira que jo insisteixo perquè deixin sortir les seves noies amb la nostra, com abans... No ho puc aconseguir.

I cridava, mostrant els punys closos, tan violentament, que nosaltres vàrem córrer com gallines espaordides al bell darrera de les nostres cadires.

-Bueno, doncs, tindré un gran gust... diu el senyor Pere. -Perquè jo... m'enten?... no vull escalfar cadires a casa i... de seguida ho vaig dir al seu noi. Si vostè va amb bon fi, faci venir a parlar al seu pare. -, senyor, doncs. -Vaya, vaya. -Vaya, vaya. I ningú sabia què dir altra vegada.

Tots els objectes de metall brillen com si fossin nous, i en sos bisells i recons encara s'hi coneix la polsina de guix parrell o de banya de ciervo amb que diàriament se freguen. Prop del braser hi ha cinc cadires de braços amb assientos i respatller de cuiro, subjectats amb grossos claus de llautó, que al mateix temps constitueixen son adorno.

Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica japonesa, han fugit de llurs pedestals. A la taula del menjador no es posa tapet: resta el linòleum a la vista, brillant com una superfície oliosa. Cadires enfundades, sofàs enfundats.

Diu que tot li toca, que tot li embruta, que tot li fa fàstic i jo em enquimerat, i el noi, aquissat per la jove, m'ha tret; i ara, torna a agafar la carreta, amb els dos bous, el llit, les cadires, la mica de calaixera i cap a un altra casa... On?

Nosaltres observàvem sense capir gens ni mica la seva irritació. Un segon crit rabiós, més formidable que no pas el primer ens va fer saltar de les cadires. -Lieverlé! exclam

Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores. De repent truquen.

Allí hi ha cadires i poltrones per a seure; tot són modistes, venedors de diaris, cafès, perfumeries, fondes, guanteries, gravats, retratos. En una paraula: allí est