United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sordes interrogacions, a manera de veus confuses d'ecos llunyans, s'insinuaven en la seva ment. ¿Valdria més en Temme que en Jordi? ¿Hauria ella injustament despullat dels béns del pare l'un fill en benefici de l'altre, i...? No podia acabar, ni tan sols atendre, aquests pensaments. No, en Jordi no seria ingrat. En Jordi era l'esperança. No fallaria, no podia fallar. PROPOSICI

En Jordi partí, equipat com un senyor, i n'Auria Maresa, empobrida, desnon

N'Àuria Maresa sempre havia considerat el seu fill petit com una creu. Estava disposada a sacrificar-se per ell sense esperar-ne res sinó penes, i, en atansar-s'hi, n'havia un toc d'espines. Tots els delits del seu cor se'ls enduia en Jordi, el garrit, el fort, l'excelsador de la missaga. Per aquest , que perdia el temps amb gust, sense adonar-se'n.

Ara : Sant Jordi i roses eren dues coses tan conjuntes com dia i sol, com Jocs Florals i el rei En Jaume, com escrits d'història de Catalunya i polèmiques pel senyor Bofarull.

He descobert un amagatall d'ampolles de cognac al seu armari. Passa la nit fora de casa. Deixem tota esperança. Negoci perdut». L'altra notícia que va rebre la Isabel era insuperablement nefasta: Jordi Rosell havia mort.

Alguna cosa sospitaven la mare i els fills, però la declaració entusiasta d'En Jordi els féu entreveure un panorama que no gosaven esguardar ni en somnis. La família s'abandon

Vet aquí lo de sempre: encara no s'han rumiat una idea, el gran afany de combatre-la sense acabar de conèixer-la. Tinguin un poc de paciència, i anem al gra. Antigament, repetesc, el dia 23 d'abril era sant Jordi; el sant aquell que mata l'aranya, animalot que els retratistes de Sant Jordi no comprenen com Buffon.

-Per sant Jordi, que alguna cosa a dir, o no obraria pas d'aquesta manera! exclam

No tornar a casa amb un pomet de roses el dia de Sant Jordi, feia, en temps de nostres pares, home de molt poc més o menos: avui ens passem d'allò més maco sense les roses de Sant Jordi, sense comptar els que es passarien del sant lo mateix que de les flors.

Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo! Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres! ¡Amb quina afició les llegia i les rellegia, interpretant-les sempre a faisó i aire de les seves il·lusions!