United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Estan netejades i escorregudes de fa tres setmanes. -Oh! Pel que fa a les cures del vi noble, digué Schweyer -els Kobus hi entenen de pares a fills: no cal, doncs, sinó davallar. -Sí, anem cap avall.
-En una paraula- féu ella, sostenint-li valentment la mirada: -l'autoritat que sobre mi tenen mos pares, podria arribar fins a impedir mon casament amb tu, mentre i tant que aquesta autoritat existís; mes, en quant a voler-me casar amb un altre contra la meva voluntat, no ho intentaran mai... -I si ho fessin? insistí encara ell amb tossuderia.
Una nit despres d' haver sopat en un hostal, sent ja á dormir los pares, tinguè lo fill rahons ab la mossa de la casa y aquesta rabiosa y despitada jurá venjarse del donzell. Aquest, que prompte oblidá la quimera, se ficá al llit quedant boy adormit al moment, y al endemá ja no 's va recordar de res.
Entre 'ls milers de aqueixos que al Sant visitaren, una vegada, segons se conta, ho feren un marit y muller ab son fill, garbòs jove de vint anys qu' era la esperansa de sos pares per son bon cor, y la alegría de las donzellas per sa hermosura sens parella.
En Temme, encuriosit, va convenir-hi. Tots dos interlocutors s'aclofaren a la sorra cara a cara, i l'home va dir al xaval: -Vui començar per explicar-te es meu cas, Temme. Jo no sóc homo d'aiga. Tots es Ramonedes, de pares a fills, d'enç
Mira al voltant. Els llibres de solfa, les estampes i els retrats, les cortines de reps: tot ho reconeixia. Totes aquestes coses han estat allí mateix, a sis passes d'ell, i no les ha recordades cap moment. Li sembla com si tornés de molt lluny, d'una terra nebulosa i incerta. Guaita llargament els retrats dels pares dins les negres motllures ovalades. Els perdé ben d'hora, als nou anys.
Es batien com s'havien batut els avis, com s'havien batut els pares, com es batrien, ben segur, els fills dels fills. Es batien per costum, per tradició. Així ho havien trobat, i així ho servaven. L'horror que aquella tongada de batusses va encomanar a en Biel, no tenia fi ni mesura.
-Senyora ! -Puja, si et plau, que tinc de donar-te un recado... Car els Carolins, de pares a fills, havien estat molt entrants en la casa Banyoles.
Aquests hòmens de bé són els que es desfan en improperis contra els que desitjaríem veure abolida la pena de mort, sense saber que, si aqueixa pena fos justa, ningú la mereixeria més que ells, que s'avergonyeixen de la mare que els va parir, del pare que els va engendrar, que infamen als pobres, que fan el mateix que sos pares: que maleeixen un règim polític que els ha fet persones, i que tenen depravat l'escrapuló de cor, que, ¡malaguanyat!, els posaren sense merèixer-lo ni necessitar-lo.
En haver sentit aquestes paraules, Cirus digué: -Però, companys, l'imperi dels meus pares s'estén cap a migdia, fins a uns països inhabitables a causa de la calor; i cap a la banda de l'Ossa, a causa del fred; de tot el que hi ha al mig, ne són sàtrapes els amics del meu germà.