United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Llamp! ¡Si sospités que us ho reporto, m'estavellava! -Però m'ho pots xerrar a cau d'orella. -I què en traureu? ¡Malaguanyada quimera que podeu agafar-hi! -Ca, home! Jo tot m'ho prenc amb aire.

I heu's aquí com en Pere, aquell dia, a l'arribar a la peça, s'hauria barallat amb tot el poble... amb tothom, menys amb el Jaumet... Ja ni se'n recordava del Jaumet!... coi de rialles!... i coi de xafarderes!... i llamp de xafarders!... I com per desfogar la quimera que portava, vent

Després d'aquest discurs es veu clarament que els companys d'embaixada d'Hecatònim li tenen quimera pel que havia dit. Un d'ells, avençant, protesta que no havien vingut a declarar la guerra, sinó a demostrar que són amics. -Si veniu a la ciutat dels sinopesos, us hi rebrem amb penyores d'hospitalitat.

Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs, desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells... També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda... una quimera negra...

SIR TOBIAS (baix a Viola) No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols. Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat; però diu que no us far

I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.

I es quedava consolant-se sol amb son egoisme i... amb fonda quimera contra el plaga d'en Montbrió, que talment semblava la campana del mal temps.

L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria! -I com? -Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! , senyora, : el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu.