»Però bon tros se'n falta, em fa l'efecte, que jo tingui res del que és vostre. Us juro per tots els déus i deesses, que ni tan sols tinc el que Seutes m'havia promès en particular: i ell és aquí que m'escolta, i sap si perjuro. Per admirar-vos més juro encara que ni he rebut el que han rebut els altres generals, i fins alguns dels capitans. Per què ho he fet?

No s'assembla a res. Només és qüestió de dir a un noi que sempre estareu només que per ell, sempre sempre sempre, i aleshores us beseu, i s'ha acabat. Tothom ho sap fer, això. -Besar? I el besar per què és? -, això, sabeu?, és per... , és un costum, fer això. -I ho fa tothom? -, tothom que festeja. Us recordeu del que vaig escriure a la pissarra? -Ss... . -Què deia? -No us ho diré pas.

- dona, no ploreu, còm ho fariem tants a casa? Ventura que Déu de tant en tant se'n duu un a ca seu! Mossen Albert exten la mirada per aquelles immensitats plenes de pau i silenci i beneeix el terme amb el salpasser ple d'aigua beneïda.

Així ho pensava en Montbrió quan, al desembocar dels carrerons empedrats de rierencs i encaixonats per les tàpies dels horts del poble, s'estengué davant de sos ulls, inundada de llum, l'ampla vall, vorejada de boscos i herbeis, que començaven a enrogir-se pels primers entretocs de l'hivern. Els camins eren deserts. Els blat-de-moros, amb les panotxes mig esberlades, tot just aprofitades les espigues com per m

Veu aquell arbre d'allí al mig? -Si no em fa el favor dels gemelos ... Ara!... Caram!... ¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera? -Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren... -Anem, home!... -Tingui: li porto el Brusi d'ahir la tarda que ho explica tot...

-Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi? -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar? - doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat. -, així ho férem. Així ho fem sempre.

I quín espant m'heu donat! -Només digueu-me una cosa, només una, si us plau! Ha estat Tom Sawyer, qui ho ha trobat? La vídua trenc

Una vegada eran uns gitanos que seguian mon y trobaren aquella imatge en un lloch desert. Congregats tots los de la colla, després de reflexionar lo que 'n farian, determinaren endursel' á fi de que 'ls servís de passera sempre y quan trobessen algun riu en son camí. Y ho feren aixís.

La cara de l'hereu s'entristí. -Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies, d'aquest mal, i no es pot esperar... Tenim la sega a sobre... Però no tingueu por... El primer dia que em trobi una mica com cal...anem a l

Vosaltres ja no creyéu en miracles, vos ho llegeixo en la nina dels ulls; quan tingáu los cabells blanchs y la pell tan arrugada com jo, ja hi creuréu un xich. Y á mes si 'us ho conto, es perque m' ho haveu demanat. Ohíu.