United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
Poc m'agrada... mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja? -I ben pensat, Tem; Mariagneitta!... -I que vôs assé? -Anar a l'art, homo que vòs que fassa?... sempre as meu costat! afegí la Monja estranyada de la pregunta. -Aixís vos assé artista!
A tant arribá l' esfarahiment dels frares, que quan sentian á dir que lo capitá Farriol se volia confessar, tots s' amagavan excusantse de rébrel' per mes prechs que d' ell sentissen. Un dia que tots escondits eran, un llech va presentarse al pare prior y aixis mateix li va parlar: Pare prior, voldriau que jo m' encarreguès de confessar aquest home que á tots du l' esglay?
Aixís es que condolit y ploròs s' atansá al virtuòs capellá y li diguè: Pare, ja havem arribat á port y sortit per tant de perill, qui salva la vida ho salva tot, diu la gent; pero qui pert cabals pert part de la vida.
Quan la dama, sos acompanyants y lo sacerdot foren al altar, que resplandia com una gloria, llavors aquella se traguè una cinta que li voltava lo cos y donantla al canonge que, pres de santa admiraciò, flectá 'ls genolls, aixís li va parlar: Eixa cinta l' han teixida las mevas mans.
-Mira't, aixís i aixàs... I li feu tota la història. La Mònica, sense dir paraula, agaf
Los cavallers per sa part aixís que tingueren la cinta se posaren en camí cap á Madrit acompanyats del senyor Bisbe y molts tortosins que 'ls volian honrar no deixantlos fins á haver passat lo pont del Ebro. Mes veuse aquí que tantost hi foren, lo cavall del palauher que duya la santa cinta, parantse en sech no volguè avansar per mes esforsos que son amo y acompanyants feren per lograrho.
Al poch rato arriban tres soldats y emprenen al pagés: Pagés, bon pagés, havéu vist passar un home aixis y aixis. Si, 'l so vist, respont, quan sembrava aqueixas favas. Los soldats giraren los ulls envers lo camp y vegeren las favas altas y granadas. Desagradats y rondinant se 'n tornaren á Barcelona. Sant Medí va quedarse sorprés del miracle que s' acabava d' obrar á sa vista.
Quan la Monja s'alça tots es posen drets i quan s'agenolla tots fan besar les lloses fredes del temple a sos genolls endurits. Quan la Monja es fixa amb mirada reptadora, s'apaivaguen les converses i moren els somriures continguts en els llavis irreverents... i aixís, davant la indiferència innocent d'aquell pinyoc de dissortats, passa l'aroma vivificant del mateix Déu.
Estava pensant en la vila que deixem y en lo cástich que se li espera y 'm deya á mì mateix: «Deu es misericordiòs y just: essent aixis ¿perque destruheix tambè las casas que no poden haver pecat?»
I Sperver, alegrat pel vi vell, va riure uns quants moments sense saber gairebé perquè. -Aixís és, Gedeon- vaig continuar jo, -que aquesta torre s'anomena la torre d'Huc... d'Huc el Llop? -Ja t'ho he dit, què diable!... T'estranya, això? -No! -I sí! t'ho veig a la cara, somieges alguna cosa. Què és això que et fa somniejar?
Paraula Del Dia