United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !
Poc m'agrada... mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja? -I ben pensat, Tem; Mariagneitta!... -I que vôs assé? -Anar a l'art, homo que vòs que fassa?... sempre as meu costat! afegí la Monja estranyada de la pregunta. -Aixís vos assé artista!
I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la m
-Ne direm la Gloriosa , per mal nom- féu l'altre, arronçant les espatlles, I després afegí: -En quant a sa finalitat, fa de mal preveure, Seria inútil voler rebaixar la transcendència dels fets i negar la gravetat de la crisis que es desperdícia: al contrari, crec que portar
Ella té un alt concepte del vostre seny, i tinc la seguretat que si... -No ens exposem- vaig interrompre jo, pel meu compte. -És un afer delicat i obiro la forma de sortir-ne. Direm que George ens va inspirar. Hi ha una manca d'acudits benefactors, en George, que mantes vegades m'empipa de trobar-n'hi.
Sabeu companys diu ell al últim que pensava? Que? feren los altres. Que aquest bé, que es molt grassò, está á punt de ser menjat. Que vols dir? Que podriam tastarlo. ¿Menjem? Y quan, torni, que li direm, al seu amo? Que se n' ha anat, y no mentirem perque no será aqui. Ja esta dit. respongueren tots los demès.
Remar purament i simple, ben lliure la barca, no direm que sigui un art molt difícil d'assolir; però el mateix exercici exigeix una pràctica molt llarga a l'home que vulgui aparèixer d'un posat natural i elegant davant els espectadors. El compàs sol ésser el que entrebanca el novell remador.
I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest concepte l'expressava en dues ratlles: «¿Què direm del capit
-Què saps tu, d'abans, cap sense judici? replica el senyor Badó, ressentit. -De què en dius fira?... Quantes noies has vist enfirades?... Es necessita un capital per comprar una toia; vuit quartos han tingut l'atreviment de demanar davant meu per un manadet de roses que a casa de l'herbolari se'n troben de més fresques... I ¿què en direm, de l'Audiència?... Aquells antics procuradors de número que empleaven cana i mitja de percala en el llaç del corbatí i que estrenaven la segona perruca el dia d'ingressar en el col·legi; aquells homes plens de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo; què s'han fet, repetesc?... Busca'ls i ho veuràs: jovenets, xitxarelos, que en la seva vida han sapigut lo que era un client passat Bòria avall... Luego fica't en els salons: aquells quadros de reis, tan vells que ni es coneixia el color de la pintura ni la fusta del marc, allí s'estan fent tertúlia, ells amb ells, en un quarto retirat de la casa, llimpiats de pols i de terenyines, dugues coses que els moderns no poden sofrir, i que sense embarg imprimien cert caràcter grave als monuments de l'antigüetat, en temps dels nostres pares... Pues ¿i els agutzils?
-No parleu tant; vós, Jaumet, aneu a casa Tomàs, que vos deixo un ruc amb un bast per a dur l'ós al poble. I direm que vos donga sal i vinagre per a les ferides de Guim. -No t'espantis!... fum!... ¡que això no és res!... fes trago i ja pots tornar l'arma al senyor rector. I compra-te'n una de nova! -Sí!... i l'ovella morta! -Amb el que trauràs de l'ós ho pots pagar tot!
Paraula Del Dia
Altres Mirant