United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !
Més endavant, al so de músiques bèl·liques, els reis saxons i les reines saxones eren enterrats a Hastings, i la grandesa de Kingston s'eclips
Les filles de D. Aleix s'entretenen al davant tocant el piano i fent tertúlia amb els amics de més confiança. Les de D. Gaietano no es cuiden més que dels seus xicots. -Què tal, que et sembla? Senyoretes, ¿els hi agrada? -Molt, molt- responen a coro, estufant al pessebrista. -Tornin un altre dia. Miri'n, pels Reis el torno a encendre. Allò sembla el senyal de dir a fora.
Algun d'ells, tot sol, val una vintena de dòlars. Amb prou feines n'hi ha cap que no valgui sis malles o bé un dòlar. -Còm! De bo de bo? -Ja ho crec! Qualsevol us ho dirà. Huck, de segur que mai n'heu vist. -No pas que jo recordi. -Oh! Els reis en tenen a carretades. -Bé, jo no en conec, de reis, Tom.
Avui, dia dels Reis. En Lluci
Però volia dir que els podríeu veure... escampats per totes bandes, sabeu?, d'una manera general: com feia aquell vell geperut de Ricard. -Ricard? Còm més se diu? -No es deia de cap més manera. Els reis no tenen més que un motiu. -Sí? -Tanmateix. -Bé, si els plau, Tom, en bona hora sigui; però jo no vull ser-ne, de rei, i tenir només que un motiu, com un negre. Però digueu: on cavareu, de primer?
L'únic que degué donar certa estabilitat a la seva existència, fou, segurament, la monòtona seguretat d'haver de pagar durament el privilegi d'ésser, de moment, el que es volia que fos. Però, en començar a pensar en semblants coses, un hom resta estranyat de per què a l'Edat mitjana es prengué ningú la molèstia de viure, llevat dels reis i els cobradors de tributs.
Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa.
El rei Joan ha desembarcat, i tothom s'espera, contenint-se la respiració, amb un profund silenci. Un clam immens ressona, i sabem que la clau de la volta, la pedra fonamental de la Llibertat anglesa, acaba d'ésser sòlidament segellada. Antiga guàrdia particular dels reis d'Anglaterra; també una mena de guàrdia municipal. Punyal usat pels muntanyencs. Temps dificultosos per a la nació anglesa.
El fred no em feia por: era el delit, era la gana, era el somni fantasiós de la nit dels Reis... Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca!
És a dir, suposo que els Reis l'han deixat per a tu. No hi ha cap adreça? Molt bé! Has tingut un moment de lucidesa. Potser era la joia que em convenia més. Però, vaja, és millor que no et refiïs del teu instint. Un altre cop consulta'm, abans: així no t'exposes a errar.
Paraula Del Dia