United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


El seu regle i la seva fèrula ja estaven poques vegades en vaga: almenys entre els alumnes menors. Només els nois més grans, i les senyoretes de divuit i de vint, s'escapaven del fuet.

Veritat que allò era una disbauxa com no se n'havia vist d'altra a la Rectoria des de que el món roda. Amb lo que malbaratava cada una d'aquelles llamenques de senyoretes i amb lo que malmenjava cada un d'aquells farts de pagesos, n'hi hauria hagut prou, ben companatjat, per a fer vida bona ella, la Feliça, i mossèn Joan una setmana de carrera.

Ni escrivia versos, com en altres temps, ni anava al cafè, ni tenia companys, ni visitava senyoretes, ni em cuidava de política... res... ni sabia si m'eren o no gustoses les viandes, que menjava. El món era una ombra a l'entorn meu. La gent, els edificis, el sol, l'aire, i la vegetació, no m'interessaven.

Vostès, senyoretes, posin-se aquí, que ho veuran . I tu, estrofa! Que tal? t'agrada? pregunta al vell encara no hi acaba de ficar el nas. -Me sembla igual al de l'any passat. -Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls: era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi era. -Tens raó. M'agrada! Est

A la tornada, havent el sol dissipat la boirina, els objectes es presentaven més francs i més potents de color. Les senyores i senyoretes amb ses matisades vestimentes i amb ses ombrel·les de brillants colors, esclataven amb flamejants notes en mig del verd de les prades, poderosament inflamat per la llum del sol.

Els nens se revoltaren tots, fent un embull amb l'ordre d'ensellar el cavall, del qual resultava que el cavall era mort, que era fugit o que els mossos es negaven a ensellar-lo perquè tirava cosses i altres mil innocentades, moltes d'elles suggerides per les mateixes senyoretes.

En Ramon, amb son trajo de campanya, botes i jipijapa i amb, son aire pagesívol, que li donava una distinció un poc arcaica, seguia l'estol de senyores i senyoretes, nens i nenes, ara endavant, ara endarrera, ara en mig d'elles, recordant als pastors de Watteau voltats de florides sagales.

No ho troba, Llucià? Però vostè tal vegada és partidari de les senyoretes histèriques? -No, no: de cap manera- protest

I els pescadors somnien, somnien tot allò que els van inspirant les petites fades. Quan es desperten, ja les Senyoretes del Mar han desaparegut, i no s'ou més que el patripatrop de llurs estranyes cavalcadures, que corren a capbussar-se a l'aigua. Però l'encís ja s'és realitzat. Ja ni temporals ni penalitats de cap mena podran destruir en el cor d'aquells xicots l'afició a la vida marinera.