United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'aspirant a llogater . -No em sembla pas exagerat tot això; crec que ens entendrem. L'amo de casa . -És poeta, vostè? L'aspirant a llogater . -, senyor: molt sovint m'entretinc a fer versos, i bastants dels que he fet s'han publicat. L'aspirant a llogater . -No, senyor.

Li revénen uns versos que llegí pocs dies abans d'enllitar-se: Ai, Candelera gentil, Mare de Déu de Candelera!... temps de salar el pernil tot esperant la Primavera. En el seu deliri l'expectativa d'un temps qualsevulla també s'associa amb la imatge d'una vianda o altra.

GRACIÀ D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer sobre les dagues, deia: Aimeume i no'm deixeu.

Sap fer el gos, sap fer jocs de mans i versos, és d'un teatre d'aficionats; , amb altres companys, un piset llogat a Gràcia; se la pica de bon mosso, és de moltes germandats, ha sigut oficial de la milícia un cop, i dos cops capit

Un poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos: «Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentilGosaríem dir que .

Ningú, ningú en sabia res d'aquells versos teixits en la soledat i en el silenci; ningú en sabia paraula d'aquelles rimes melangioses, amarades en la tristesa del món i en l'anyorança d'una existència millor, en la que els ignorats, els modestos i els adolorits poguessin alçar una mica el cap entre els que es gaudeixen de la vida.

Si pogués parlar-li! pensava contínuament. ¡Si un dia conseguís la gràcia de que m'escoltés els meus pobres versos!... perquè... ¡ves si és estrany! que els papers que no he llegit mai a ningú, a n'Ell sento desig de llegir-los-hi...

Heu's ací que ara sóc ministre de MarinaTots amb la tornada, eh? Aquests dos versos són els que han de repetir. Va? I ell: «Heu's ací que ara és ministre de MarinaAquest bon Harris no sap veure fins a quin punt arriba a fer el beneit i com és carregós per a molta gent que no li ha fet cap mal.

Però enfadat de la pròpia timidesa, anava dient entre dents per a donar-se coratge: ¿Per què tremoles, Jan, per què tremoles, si l'home que vas a veure és el «poeta dels humils»? ¿No és Ell qui ha enlairat amb la pietat augusta dels seus versos a tots els febles i a tots els pobres d'esperit? ¿No és Ell qui ha consagrat els seus cants: Als que d'enyorança es moren, als que de pena gemeguen, als que tenen , als que preguen, als que capten i als que ploren...

Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me. Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva persona, val a dir que la família es qued