United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mes llavors va venir la rampelleria del repàs, perquè... el què és de vianda no en volia per res del món. Com que no es podia amagar de menjar-se-la a davant nostre, deia que no li venia de gust... «Però, menja, dona de Déu!» «No no...» I ficava el cap sota el tapall.

Li revénen uns versos que llegí pocs dies abans d'enllitar-se: Ai, Candelera gentil, Mare de Déu de Candelera!... temps de salar el pernil tot esperant la Primavera. En el seu deliri l'expectativa d'un temps qualsevulla també s'associa amb la imatge d'una vianda o altra.

La nit era fosca i freda: queia una pluja fina, mentre caminàvem en mig de l'obscuritat tranquil·la del camp, i amb veu baixa ens demanàvem si anàvem de camí, tot somiant amb l'interior confortable de casa nostra, amb la clara llum travessant l'envelat protector. Ens representàvem el ressopó que faríem: res de vianda freda, amb tot de molles de pa pel damunt de la taula.

Heu's ací perquè ens acontentàrem amb l'esperit de vi, líquid força desplaent ja per si sol, que deixa el seu regust en tots els queviures, pastissos, etc. Per a l'esmorzar: melindros, vianda freda, pit, mantega i confitures. Quant al formatge... ah, no! formatge, mai!

Tot el matí se li escorria ràpid com el pas d'un meteor, consagrat a la visita de malalts i presos, i a les tardes prou feines tenia en aconsolar als desamparats, en donar beure a qui patia de set, en donar vianda a qui es moria de fam. Més hores hagués tingudes el dia, més hores hagués comptades la nit, que ell no hauria pas donat l'abast per a remeiar tantes misèries.

No haureu de donar ni un cop de rem. -Almenys eixim ben endegats. -Molt . Necessitem pa i vianda, i les pipes, i un saquet o dos, i dos o tres cordills d'estel, i algunes d'aquestes coses de nova mena que en diuen mistos . Ja us dic jo que quí sap les vegades vaig desitjar de tenir~ne uns quants, en ésser all

Jo no pas què fer-hi: li dono tot lo que vol... vianda, més que un llop no en dragaria... Oh! i que se la menja! perquè de gana no n'hi manca pas; però res no li aprofita: se m'aflaqueix com si li robessin la carn a grapats; ella, que feia aquell goig que enartava, ¡tan grassoneta! I surt amb uns estaribots!... ¡Redéu, com s'és tornada!