United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava, finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes.

Capvespre d'hivern. A cada respir moria un raig de sol i naixia en el cor un bri de tristícia. La neu que vivia al cim de les muntanyes s'anava perdent en les tenebres que omplien el cel i obrien els parpres dels estels que brillaven enfredolicats.

Impensadament, no se sabia on, esclatava un espetec formidable, seguit d'un altre, tan pròxims tots dos, que rebotien de cingle en cingle com un sol tro apocalíptic, el mateix que si tots els arbres de la muntanya, aterrats de sobte per una empenta de l'oratge, s'estibessin al fons del sot on moria l'onada ressonant.

L'Angeleta es moria d'engúnia arrapada a aquell avet, amb els ulls estretament closos per a no veure la buidor aclaparant on queien ses gotes de suor. La boira fugia depressa com a esgarrifada de sentir els cruiximents sinistres de l'avet... En Ció li allarg

El llumet petit, petit, moria; les tenebres colgaven el crim i la fredor de la matinada hi arribava com una mort.

Son llit d'agonia fou el sorral mullat. Allí l'ajagueren, i el metge l'examinà, declarant que es moria, que se n'anava per moments a causa d'una forta commoció al cervell. Al cap de poc va presentar-se un capell

El llum se m'apagava per manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, tornat de mort a vida. Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa!

Vam precipitar-nos a la cambra per a socorre'l. El terç atac començava: va ésser esfereïdor! El comte de Nideck es moria! ¡Què pot la nostra art en presència d'aquell gran combat entre la vida i la mort! En aquella hora darrera en la qual lluitadors invisibles s'abraonen, s'estrenyen panteixants, es trabuquen i tornen a aixecar-se l'un darrera l'altre... ¿què pot fer-hi el metge?