United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan em cansava d'estar dret, desenganyat del glapir mentider de la canilla, m'asseia en les roques encara no assoleiades, delitosament fresques. Si ells haguessin parlat, ¡amb quina senzillesa m'haurien fet l'almoina d'apel·lar-me immens!

Cada u pot dir lo que li sembli de les coses; mes ¿és possible que una diversió tan antiga, tan local, tan barata i tan senzilla, no hagi sigut de l'agrado d'aquelles persones que sempre estan lamentant-se de que es van perdent la senzillesa antigua, les tradicions locals, les festes que costaven pocs diners?

Menó de Tessàlia no dissimulava el seu fort daler de riqueses, i el seu daler de comandar per poder guanyar més, i el seu daler d'honors, per obtenir més profits; volia ésser l'amic dels poderosos a fi d'ésser impunement injust. Per assolir el que desitjava, el camí més curt per a ell eren el perjur, la mentida, l'engany: la senzillesa i la veritat per ell volien dir bajaneria.

Aquesta y moltas altras tradicions se contan del mateix pare Salvador, entre ellas n' hi ha un' altre digne de ser recullida que, si be te certa semblansa ab la de Sant Eloy, no deixa de ser per bonica, sinó pél enginy, per la senzillesa que tota ella respira. Es la que segueix á la present.

I, no obstant, allí tenia palpable altra vera manifestació de la Bellesa amb nou esclat. Mai havia concebut la idea de la mort amb un caràcter tan pacífic, tan íntim i, per dir-ho així, tan atractívol, però tampoc tan dolorós, tan commovedor i tan grandiós en mig de sa senzillesa. Però el moment suprem s'anava acostant.

El llum se m'apagava per manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, tornat de mort a vida. Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa!

Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i elegància. Doncs : el pensar que això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana, em dóna pena i em desespera. -Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè, Ramon.