United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Orchel... ara mateix... ha vingut expressament... -Ah, ah, bé... ara ho comprenc; ella ha vingut a dir-lo-hi sense témer's de res... i ell s'ha trobat malament. Bé, est
Comprenc que George tenia raó en el que deia... Potser era quelcom de profètica sapiència. I vaig dir: -Dispenseu si semblava no adonar-me d'això. El cert és que Harris ha estat ací aquest matí... -Prou- interrompé. -Ho comprenc. Altrament no és d'aixó, del que volia parlar-vos. Mireu. Va presentar-me un petit llibre enquadernat en tela vermella.
-Ho comprenc molt bé; però les teves idees em semblen ben estranyes, Gedeon.
Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i elegància. Doncs bé: el pensar que això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana, em dóna pena i em desespera. -Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè, Ramon.
Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura... -És clar, donya Paulina!... -Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap? -Vol callar, donya Paulina!... -La seva vida solitària, aquesta absència d'una m
-Ah, caram! Professor de dibuix! va fer en Víctor, oblidant l'hora, el despatx i la mala humor. -Sí, senyor. He llegit l'anunci a La Vanguardia... -Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al col·legi de Loreto...
SEBASTIÀ (a Olivia) Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig no quedar
-Sí, sí, sí: comprenc els seus sentiments, senyora Harper; comprenc ben bé els seus sentiments. Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la bèstia enfonsaria la casa. Però ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. I les darreres paraules que li hagi sentit han estat per a fer-me retret...
I serà, aquesta figuració, perquè és per a mi tan innocent, honesta i fins, si voleu, santa en sa forma, la diversió de fer pessebre, que no la comprenc en qui no reunèsquia una gran dosis d'aquella bona fe que avui no en corre, com ho justifica la desaparició d'estos espectacles i el curt número de pessebristes.
-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar els obrers, que romandria a fora alguns dies? -Sí, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina per una sola persona... -Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm.
Paraula Del Dia
Altres Mirant