United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lo sant guayta al un cantò y á l' altre: mes al últim cansat de buscar: Bona gent va dir ab to alegre vosaltres estéu de broma y jo vaig depressa. Si me l' haveu amagat diguéumho. Be estem prou per amagar béns. Vaja, que que me l' haveu amagat. No 'm digáu que no y en prova ja veuréu com jo 'l farè sortir si es que no 'l tingáu fermat. Cridéu, cridéu á veure si sortirá.

També s'hi pintaven la pietat i la bonhomia: un ull enllagrimat, un llavi mogut pel rés, una boca contreta, un sospir, un posat de cos, revelaven lo íntim de les persones, lo que les converses no expressen i que tal vegada es procura amagar amb elles. ¡Que en vaig llucar, de dolor i de misèries!

De moment no vaig compendre llur equivocació, i vaig pensar: ¡En fan un gra massa, de pendre's semblants llibertats amb un estrany! Però encara no havia tingut temps d'avisar-los i sermonejar-los que m'adonava clarament de llur malentès, i em vaig amagar darrera un arbre.

Mes llavors va venir la rampelleria del repàs, perquè... el què és de vianda no en volia per res del món. Com que no es podia amagar de menjar-se-la a davant nostre, deia que no li venia de gust... «Però, menja, dona de Déu!» «No no...» I ficava el cap sota el tapall.

Lo que puc dir és que vaig pintar la testa de l'avi Mauva amb la major il·lusió, i que quan li vaig donar els últims tocs vaig sentir-me'n tan satisfeta que no sabia amagar el meu goig. Vaig aixecar-me per examinar la meva obra des de diferents distàncies, i aleshores me vaig adonar de que el pare, en Vadô, en Pau i en Cadernera se la contemplaven calladament formant arc al darrera meu.

-La Rovira! va pensar mig d'esma en Pau, i va seguir son camí, sense fixar-se que entre els arbres i ell hi passaven furients, però en gran silenci, una munió de petites gotes, de ruixims imperceptibles... Al ser un tros lluny es va girar, i el bosc s'havia tornat a amagar fantàsticament en el si de la boirada...

-Parleu, Mut, parleu- feu el Rector, tot arrugant la cara per a amagar una rialla que floria en son rostre. -Jo? això la Monja que és més de missa! -Justa! la Monja que és més dallós!... -Dòs ho diré jo amb el permís... Res, que la noa de ses ploralles, sab? ha anat a picu i li veniem a dir que mos fes un enterrament... em dispensar

-, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.

La recolzada del camí va amagar la masia, la fondalada, la mossa, tot aquell món petit però acolorit, i un altre món més gran, però més sec i més aspre es va estendre als seus peus... La plana amb ses clapes de sembrats, amb ses esteses de terra roja, un xic cendrosa sota el sol, se li mostrava tota nua, tota oberta en sa grandiositat.

Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus. Quan el baró va haver-me fet aquesta confidència, vaig creure que no li podia amagar l'influència estranya que l'aparició de la vella exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumstàncies d'aquest drama.