United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això!... era una noa que ho volia i tots li tenien voluntat i volem quedar-hi ... ja que no podem treure-la d'es catau, al mencos que vostè hi posi unes bones solfes cantades per l'animeta... El patró mus ha donat quitr

Gairebé tots restaren espaumats. Alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre. El salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris. Les dones van esclatar en uns plors que enternien. -Sa noa! -Sa nostra noa és viva! -Ha ressucitat! -Ja és nostra! -Miracle!... miracle!...

-Sa noa se'n cansaria, de mi. No vui fer nosa. Amb sa dona era diferent. Mira: ella tenia set anys més que jo i era una mica geperuda; però no l'hauria baratada per sa més jove i maca des poble. Es seus uis d'aquella dona m'estimaven: entens?... m'estimaven! D'enç

-Caretons de Déu! Ja se n'anaven a fons, i sa Verge... -A on va ara, aqueix carro? ¡Enrera, enrera! Que voleu fer una tragèria? -És que va davant és de can Cadernera de Raval: es menut de sa coixa Oriola. -I aquella noa? Malaguanyats peuets! ¡Mireu's-em això! si això són lliris blancs, fietes! Prou ès coneixent, que no han tingut gaires tractes amb sa terra nua!

-Parleu, Mut, parleu- feu el Rector, tot arrugant la cara per a amagar una rialla que floria en son rostre. -Jo? això la Monja que és més de missa! -Justa! la Monja que és més dallós!... -Dòs ho diré jo amb el permís... Res, que la noa de ses ploralles, sab? ha anat a picu i li veniem a dir que mos fes un enterrament... em dispensar

-Deixeu-la plorar... plora, noa, plora, que ses penes són com es bacallà, remuiades passen millor... plora noa, que l'aigua fa baldeio... veritat? -Jo no puc sentir-la! me trenca es cor!

-Hola, noa valenta! exclam

Les blavors puríssimes s'anaven estenent. -No teniu fills? -Una noa casada. -I doncs? -No ès tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... més aviat li seria una nosa. -Sou viudo de temps? -Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge. -Ah, vatua!

A tot això el pare anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de la seva pipa. L'avi Mauva exclamà: -Visca sa noa valenta! No temeu, Saura: tot anir

-Justa, a Romà! -Mia terra! -Ai la mare, ets de cal Romà? ai borranga... vet aquí perquè no parles com nusatrus... si vôs parlaré amb les mans a tall de mut, sabs? -Capito! -Ara marxeu tots! ara sa noa vol reposar!... I quan la italiana va romandre sola amb la Monja, va fer un somriure joiós.