United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !


-D'estatuària pura. -Doncs, vostè, al posar a la imatge aquesta flama viva, autèntica, ha fet una estàtua d'art decoratiu, d'art industrial... -Home... aquesta que és bona! -No hi ha més. Tots els textes hi convenen... -, però semblants diferències solament les veieu vós i els catedràtics d'Estètica. Els demés mortals no es paren a distingir-ho. -Què diu? No es coneix pas poc!

Aquest gest significatiu em va posar en guàrdia. -Un moment: Sperver, no es tracta de matar la Pesta Negra, sinó d'agafar-la viva. -Viva? -Sens dubte, per estalviar-te força remordiments, cal que et faci saber que el destí de la vella est

Un dels poetes va dir: Abans que el dia parpellagés, ja ens havíem llevat frisosos, plens d'una ànsia viva que ens privava de dormir. Diumenge de Rams! Diumenge de Rams!

El practicant s'aixeca amb viva sol·licitud, i d'un armariet baix que est

Encara no s'era allunyada la illa monstruosa, viva i fumant, columbraren els argonautes sants una altra illa, no gaire lluny, dins el ponent, verdejant i sonora. Herbes i arbres, tot hi era florit. Un flumicell d'aigua dolça, rodoladiç i cansoner, portava fins a la mar sa queixa fràgil i clara. Aquí baixaren tots i Sant Brandan amarr

Traspua la joia viva i fressosa del mercat en la reverberació de la llum i en la polsina del camí ral, d'on arriba el sotraqueig de tartanes, carros i carretes. Abans d'arribar als horts, la Francisca, ha desarrebossat ses faldilles, desenvilordat les espardenyes i sacsejat els enagos. Passa molt digna i molt tivada davant dels pollaires, que criden endebades.

A l'arribar a casa, lo primer que fa la senyora Quima és degollar la bèstia i plomar-la, perquè conservant-la viva s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants dies abans. Després de plomada la baixa a ca l'adroguer, demana per pesar-la, la pesa i veu que fa tres unces més que la de l'any passat.

Oh, la immensa poesia de lo que se'n va!... l'encant immensament indefinit de lo que anem perdent, poc a poc, sense donar-nos-en compte!... l'encís que aureoleja el que, fregant la gran roda de la hora viva, es va filtrant per la escletxa imperceptible que hi ha de l'instant que passa a l'instant que ve com el boll pels ulls del cedàs, va caient, va caient a la gran hora morta de l'Eternitat!...

A desgrat de tot el plaer que Fritz havia passat a la masia, no fou sens viva satisfacció que descobrí Huneburg a la carena de davant. Així com tot era humit, a la vall, el dia de la seva partida, era tot, aleshores, eixut i clar.

Els Bizantins, quan veuen l'exèrcit irrompre a viva força, fugen de la plaça, els uns als vaixells, els altres a les cases: els que eren a casa en surten, d'altres avaren les trirrems per salvar-se: tothom es considerava perdut, com en una ciutat presa.