United States or Guam ? Vote for the TOP Country of the Week !
Se'n tornen cantant desentonadament... s'allunyen les rialles: m'han donat un bon ratet. Anem-se'n. Mes veig caminar allí, de bracet, dos que semblen nuvis o promesos... S'aturen. Se parlen a l'orella, ¡com si algú pogués sentir-los! Tornen a caminar: ella repenjant-se en el braç d'ell, i ell portant-la airosament, que no li pesa una palla.
A l'arribar a casa, lo primer que fa la senyora Quima és degollar la bèstia i plomar-la, perquè conservant-la viva s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants dies abans. Després de plomada la baixa a ca l'adroguer, demana per pesar-la, la pesa i veu que fa tres unces més que la de l'any passat.
Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.
-Ben extraordinària: paraula. vaig murmurar jo. -Quant creu V. que pesa? demana George. I el vell respon: -Divuit lliures i sis unces. (Llevant-se i ficant-se l'abric.) Sí. Far
Amb una serenitat fonda i desesperada, la meva ànima entrava en possessió de la vera realitat: el temporal, la topada, el naufragi imminent... Vaig escoltar. ¿Qui sap si era gaire a la vora, l'ona que venia per mi? Cada davallada de la barca em semblava un esglaó baixat de més cap al sot que ens esperava. Vet aqui l'hora suprema, aquella que pesa sobre tots els instants de la nostra vida.
Casi creurè que las forsas me fan minvada. No 't minvan, Cristófol, no li va respondre 'l noy amorosament, no sò jo 'l que pesa, es aquesta bola que duch á la má. Cristófol, al passarme á mí, acabas de traginar tot lo pes d' un mòn. Cristófol coneguè llavoras que qui li parlava era lo mateix Jesus y flectá 'ls genolls per adorarlo.
Ve el silenci, tan pregón, que sentiu lliscar una fulla damunt la neu endurida, un bri destriar-se de l'arbre; el silenci us pesa, us dona la idea incommensurable del no res!... Que n'és de poca cosa l'home! Que vinguessin dos hiverns seguits, i la vida fora escombrada de la terra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant