United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amb una serenitat fonda i desesperada, la meva ànima entrava en possessió de la vera realitat: el temporal, la topada, el naufragi imminent... Vaig escoltar. ¿Qui sap si era gaire a la vora, l'ona que venia per mi? Cada davallada de la barca em semblava un esglaó baixat de més cap al sot que ens esperava. Vet aqui l'hora suprema, aquella que pesa sobre tots els instants de la nostra vida.

»Aleshores va dir a Christel que vingués a la festa de Bischem, i Christel ahir va veure el minyó; es diu Jacob, és alt i ben plantat, feiner; no podem desitjar cosa millor per a Súzel. Pelsly, doncs, va demanar ahir Súzel per al seu fill. Feia alguns instants que Fritz ja no sentia res més: les seves joies, les seves esperances, els somnis d'amor, tot s'allunyava; li rodava el cap.

Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat, en espera d'una agarrada que, més o menys llarga, estava sols al començament.

Doncs, jo pecava, pecava continuament! Oh desgràcia espantosa, sobretot en tals instants! Ah! tanta d'afició a la vida... i tantes de campanes fetes a l'aula i... ai, pobre de mi!

-! va fer amb veu forta. A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire atuït. Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat de molt de temps a aquella part.

Al cap d'alguns instants, aquella bona gent vividora feien via cap a Huneburg, i hom podia sentir-los a mitja llegua de distància com celebraven els pastells de poblet, els kougelhof i küchlen , que ells deien que els recordaven el vell temps de llur infantesa.

Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí: -Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament amb un amic una ampolla d'Affenthal o de... En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va interrompre i va parar l'oïda. -És una rauxada de vent- vaig dir-li. -Oi no, és altra cosa.

-Amb dues n'hi hauria prou- afegí greument el monter, -amb dues n'hi hauria prou. També cal que els gossos reposin; els gossos són criatures de Nostre Senyor com els homes. Hi hagué alguns instants de silenci; mentrestant, jo sentia com el vent fuetejava els vidres i s'entafurava per les espitlleres amb bròfega xiuladissa.

I el silenci s'establí per uns instants. Després digué George: -Si no haguéssim jurat córrer a una mort segura dins aquest vell fèretre movent... (i llanç

No gaire; segurament menys que ara pugui semblar-me, perque aquells instants tenien quelcom d'eterns.