United States or United Kingdom ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els dies feiners ningú els destorbaria: la llar i l'escó deserts de parroquians, serien un lloc avinent per a iniciar, amb calma, aquella obra magna. El corbo estava mig atuït per una cadarn, i el sagrist

I, encara que pogués, ¿què en treuria, de treballar com un negre, de sol a sol, atuït per la calda a l'istiu i barallant-se amb les glaçades a l'hivern, si, al capdavall d'una tirallonga de fatigues, no hi obirava l'esperança de fer-se una família que li alegrés la vida i li donés ales per a arribar a una vellesa reposada?...

En compte de dur la caputxa buida i oberta duu la motxilla feixuga i atapeïda, en lloc de la canya lleugera i daurada d'encendre els llums, porta el fusell homeier de ferro pesant; en compte de silenci, sent veus que l'aclaparen, i en lloc dels petits neguits, son cor atuït és com una llàntia sense oli que va morint de pena fent espeternecs dolorosos en una llarga agonia!

»Una noia reia en un recó, i llegia en un llibre aquestes paraules: Geni atuït, fes penitència; se'n porta els llors la somnolència: així és avui com era ahî, i així ser

-! va fer amb veu forta. A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire atuït. Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat de molt de temps a aquella part.

I fins algú començava a fer córrer la veu que la mort del vell ferrer i la de la Malena, i fins la del rector, havien estat causades per les males arts d'en Biel i la Llogaia: primer havien atuït mossèn Esteve per veure si li arreplegaven el mitjot; després, despistats en trobar-se que el capell

De la primera nit que va passar en Biel a la torre del Barbut, en quedava encara, al capdavall del poble, travessant, a tall de palanca, el córrec de l'Home-mort, un arbre vell atuït per la tempesta. Com que venia a l'indret de la font i estalviava la marrada que s'havia de fer abans per anar a l'aigua, ningú va pensar a treure'l, i va quedar allí com a testimoni d'un gran daltabaix.

Per tot el poble ja s'ha esbombat la nova. -L'hereu Montbrió és aquí! -Ha arribat don Ramon! -Qui l'ha vist? -La Ballaruga l'ha vist entrar a la Rectoria. -I la Mariagna també. -, . En Pere i en Baldiri, que el volien deturar, no s'hi han vist amb cor, perquè amb un cop d'ui els ha atuït.

D'aquell dia estant, en Ferràn visqué atuït. Sempre arrugava son front la petjada de pensaments que'l torturaven. Feia moltes de preguntes a sa mare. Perque no s'estranyés, deia que eren per tranquilitzar un amic que tot li deia. I aixís se sentia lliure de les espines dels escrúpols i cada dia anava a veure la Mercè quan ella eixia de l'estudi d'en Fèlix.

No va parar fins a caure lassat al fons del carreró que, segons dita dels pagesos, havia estat la boca d'una mina que arribava a Mallorca. Allí, ajegut a terra, revolcant-se en la mar de negror que l'enrondava, aclofat per la fatiga i atuït pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena consciència la grandària del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida.