United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però al cap d'alguns dies es va encastellar cap a ponent una gropada ferma; un feix de llamps va esquinçar l'espai per llarga estona; una tirallonga de trons va fer sotraguejar la terra... i el terme es va veure assolat pel més granat rem de calamarsa que recordaven els vivents.
I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare. -Ara pla l'hem feta bona! va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar! I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire: -Penso en ella!
I, mentre en Biel s'entaforava boscos amunt a tota pressa, muntava del gorg una gran remor de xapoteig, barrejada amb una tirallonga de blasfèmies. L'endem
I, encara que pogués, ¿què en treuria, de treballar com un negre, de sol a sol, atuït per la calda a l'istiu i barallant-se amb les glaçades a l'hivern, si, al capdavall d'una tirallonga de fatigues, no hi obirava l'esperança de fer-se una família que li alegrés la vida i li donés ales per a arribar a una vellesa reposada?...
A vegades, comparant la d'en Biel i la de la Ruixqueta, a la Malena li semblava que venien a ser una mateixa cosa. Perquè, ben garbellat, tant a ell com a la bestiola, totes les misèries els venien d'una hora de mala astrugància. Res: un moment de desgràcia i una tirallonga de mals per seguici. Sinó que, així com a la cabra la seva mala hora li havia dut una esguerradura de cos, a en Biel li havia congriat una esguerradura d'ànima. Encara que qui sap qui ho era més, d'esguerrat d'ànima! en Biel o molts dels que l'inculpaven de les malvestats que pesaven sobre el poble d'enç
I després d'aquella nit... res: una tirallonga de setmanes de fer la cuitamaga per camins perdedors a través dels boscos, passant el dia a l'aguait i esperant amb ànsia la nit per continuar la cursa... fugint dels homes, amb tot i les riqueses que duien... esverats a tota hora pel témer de la justícia.
El dia que, després d'una tirallonga de setmanes de no sortir sola, va anar la Malena per primera vegada a la font, el va empendre resoluda, sense temor al rodament de cap que podia estimbar-la cinc canes ensota.
I plorava desolat, tement a l'hora no aconseguir el seu objecte o aconseguir-lo després d'una tirallonga de precs tossuts que li atraguessin la ira del Cel. Amb tot, dintre de la seva consciència, hi surava sempre una pensada: que, en demanar el fill que no venia, la raó estava de la seva banda.