United States or Jamaica ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -però si no ens movem, el fred ens pujar

La tia Paulina no tenia costum de beure xampany, però un dia és un dia. En va beure, no gaire que diguem: el necessari per que dues rosetes se li adormissin a les galtes molsudes i li proporcionessin un estat ultra sentimental. Va esbravar-se amb el pare del nuvi.

Jo no en gaire, d'aquestes coses; però vau demanar un petó de vint marcs, i, per la descripció que haveu fet de la noieta, pot pensar-se que el preu és raonable. De totes maneres, jo res no li diria, a Harris: si mal no recordo, ell també en una, de tia. George convingué que això era el més ben pensat.

Si mal no recordo, també els vaig convidar a passar una setmana amb mi, mentre la meva cosineta els assegurava que a la meva mare li plauria molt de veure'ls. Després fou cantat el chor dels soldats de Faust, i no trigàrem gaire a trobar-nos de retorn a casa, ben a temps per sopar, malgrat aquestes aventures.

No cerqueu l'exactitud del compàs, ni concediu gaire importància al fet d'avançar-se l'artista dos temps sobre l'acompanyament, o que s'aturi de cop i volta a la meitat del couplet per a discutir amb el pianista sobre aquest particular, reprenent el mateix fragment de la cançó. Altrament, no us cal... Però vaig a donar-vos una idea de Harris fent de cantor, i vosaltres mateix judicareu.

George mai no ha après a tocar el banjo fins ara; mai no ha trobat a prop seu gaire encoratjament. Dues o tres vegades prov

Romangué allí dos dies sencers. En acabat vingueren dues oques feres, dos mascles. No feia gaire temps que havien eixit de la closca, i, per tant, eren bastant impertinents. -Escolteu, companyó- digueren: -sóu tan lleig que tenim una veritable flaca per vós: voleu aplegar-vos amb nosaltres i ésser un ocell de pas?

-Gaire... gaire... gaire...! Que me'n doneu, de fil! -Oh! Us penseu que sou molt viu: oi? Podria apallissar-vos tenint una m

Fóra per a mi de plànyer que Ethelbertha o Mistress Harris pertanyessin a la mena aquesta d'esposes. De totes maneres, el més encertat és no fer-ne gaire ús, dels negocis... Aquests devien ésser reservats per a casos de veritable urgència. -No- vaig dir jo aleshores: -el cas és ésser francs i nobles.

Creus tu que pot durar gaire, aquest misteri? deia un. -Bona por em fa que el millor dia els civils ne faran una cordada, de tots nosaltres. Mai he vist que durés molt, això de què els pobres se fessin la llei.