Quan nasqué la família, resolgué la Mió fer una gran batejada; i digué que havien de convidar l'hereu Merló i la seva mare, en senyal d'agraïment. En Pelifet complí el que li encarregava la dona, i de passada se'n baix

Si mal no recordo, també els vaig convidar a passar una setmana amb mi, mentre la meva cosineta els assegurava que a la meva mare li plauria molt de veure'ls. Després fou cantat el chor dels soldats de Faust, i no trigàrem gaire a trobar-nos de retorn a casa, ben a temps per sopar, malgrat aquestes aventures.

Estic segur de que, si em va convidar a la pesquera, fou obeint a insinuacions de la seva dona. Però, fos com fos, a les vuit havíem de varar i jo no desitjava res més. Que es fan llargues, les hores, quan un hom no n'espera sinó una!

La nostra lluna de mel, que gaudíem de no gaire, havia estat interrompuda en certa manera. Decidírem de no convidar ningú i tenir el yacht per a nosaltres sols. ¡I alabat siga Déu per haver-ho decidit així! El següent dilluns, ben mudats amb els nostres nous vestits, ens dirigírem envers el yacht . No recordo ben el que Ethelbertha portava; però, fos el que fos, li esqueia molt favorablement.

LLORENÇ Aon vas? LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià. Jo tinc qui em porta la torxa, ja. SALARINO , bon Déu! Jo desseguida estic apunt. SOLANIO Jo també hi corro. LLORENÇ Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva. SALARINO , va . GRACIÀ No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

Així finia la gesta. És a dir, no pas ben , car en Busqueta es ficava a l'hostal a convidar els amics, i, mentre l'hostalera preparava la sanfaina, ell feia una narració episòdica del combat. La imaginació i la vèrbola d'en Busqueta eren fidels fins a cert punt.