United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Alabat sia Déu- afegia la vella; i tota pensívola va anar a cercar el Rector que es passejava lentament entre les mongeteres del seu hortet, resant amb recolliment les matines d'aquell dia. -Bons dies... entreu... entreu... va dir el Rector amb veu dolça i paternal. Tots restaren immòbils. -Passeu... passeu, com si fossiu a casa vostra.

Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles! M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot contemplant aquell antic estatge vaig exclamar: -Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar.

Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens! Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares, a la cua. LANCELOT Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl ell a la cua que jo a la barba. GOBBO Senyor! Y com has mudat!

-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar? -Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls. I ara! Qui pensa en aquests disbarats? -Es que es tenen paraula amb la meva filla... -Alabat sia Déu! ¿No veieu que est

-Ara m'ha signat que tenia els llavis secs i li donaré una culleradeta d'això que últimament ha fet dur el metge. Dissimulin... -Vagi en nom de Déu. Així que la pobra senyora entra al quarto... què!... a penes gira l'espatlla, ja l'una fa l'ullet i diu: -Ja ho han sentit. El metge... i torna el metge. Res: el mataran a culleradetes. ¡Alabat sia Déu!