United States or São Tomé and Príncipe ? Vote for the TOP Country of the Week !


Malgrat la meva simpatia pel formatge, vaig compartir el parer de George de no pendre'n el més petit bocí. -No tindrem necessitat de pendre, les tardes, el te amb pastes- digué George (i, a les seves paraules, la cara de Harris s'allargà). -Farem, a les set, un àpat abundós, i així podrem passar-nos del dinar, del te i del sopar. (Harris torn

I en Melrosada, que tampoc hi ha estat mai, repeteix, també commogut: -Itàlia! Itàlia! En Víctor diu, dolçament, a en Melrosada: -Allò és la terra per a vostè! Com fruïria! I en Melrosada respon: -No me'n parli, no me'n parli! Tantes coses volem, que no podrem aconseguir mai! Itàlia és un dels meus somnis daurats; però què s'hi ha de fer!...

, farem provatures a l'illa de Jackson, i podrem tornar-hi algun camí; i després hi ha la casa vella on surt por, amunt del rierol de Still-House, i hi ha una pila d'arbres amb branques mortes: una mala fi! -I tots en tenen, a sota? -I ara! No! -Doncs còm sabreu quín és el que hem d'escorcollar? -Anirem escorcollant-los tots. -O Tom! Ens pendr

George: -Quant al vestit, em sembla que amb dos de franel·la ja en tindrem prou: podrem rentar-los al riu quan siguin massa bruts. Sobtadament li vàrem objectar: ¿Ho heu provat mai, de rentar al riu la franel·la? -Jo no: mai. Però d'uns joves que ho han fet.

De vegades arriben a emplenar la gran caverna de la Roca-Baumada; però en aquesta hora deu estar seca com una mala cosa, i podrem fer-hi un bon foc. Tot escoltant Gedeon, considerava aquell congost ombrívol i em deia que l'instint de les feres, en cercar aquells caus, lluny del cel, lluny de tot allò que alegra l'ànima, alguna cosa de remordiment.

Els generals deliberen, i acorden de respondre així: i diu Quirísof: -Nosaltres hem decidit, si ens deixen tornar a la nostra pàtria, de travessar el país fent-hi tan poc dany com podrem: però si algú s'oposa a la nostra marxa, de combatre fins a la fi contra ell, tan fort com ens ser

Feren allò que se'ls havia comandat; però els altres ànecs que hi havia pel volt van mirar-los, i van dir, en veu d'alló més alta: -Ara veieu. D'aquí endavant ens les haurem d'haver amb aquesta trepa! Com si ja no fóssim massa! Ai, senyor! I que n'és de lleig, aquest aneguet! No el podrem pas tolerar! I un ànec an

Arribàrem, doncs, a Picnic Point, i ens aturàrem en un bell recó: vora un gran om, a les retorçades branques del qual lligàrem la nostra barca. Un cop enllestit, no tindrem altre quefer, i podrem sopar amb la consciència tranquil·la. Aquesta cobertura de vela demana una col·locació tan exacta i ajustada com cap de nosaltres no havia pensat.

Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles! M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot contemplant aquell antic estatge vaig exclamar: -Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar.