United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els soldats, en veure Xenofont, es precipiten cap a ell en gran nombre i li diuen: -Ara és l'hora, Xenofont, de ser home. Tens una ciutat, tens trirrems, tens diners, tens tantes de tropes. Ara, si vols, pots fer-nos bé a nosaltres, i nosaltres et farem gran a tu. Xenofont respon: -Dieu bé, i ho faré així. Ja que tal és el vostre desig, poseu les armes en formació de seguida.
-Sí: però mentrestant paga i recorre- digué don Eudald. -Què hi farem si les coses van aixi? ¡No s'espavili i veur
Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?... Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau. -Sí, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?
Farem aquesta feina «perillosa» després que hagi espiat una mica els encontorns, i penseu que les coses no semblen pas de mal averany. I després cap a Texas! Pisparem el diner!
-Ai, Sant! Ja ho veieu! Avui tot justament me só entrepossat. Tenia les cames virtigues; agafo la pica per fer un salt, rellisco damunt d'una congesta i rodolant... rodolant caic en una bassa. Mireu, encar vaig brut de tarquí! ¡Tot justament avui! -Què li farem a Déu més que dir-li Senyor! Veiam, lleveu's la roba. Veiam... Veiam... què tè aquesta cama. Ara com ara no s'espanteu!
Al moment de desamarrar, l'home que ens llogava el vaixell ens digué: -És mal dia, per fer això! -Farem el que ens semblar
Tornant altra vegada a la qüestió nostra, un cop resolt l'assumpte del vehicle, sorgí l'eterna qüestió de l'equipatge. -Suposo que farem la nota de consuetud- digué Harris, disposant-se a escriure. Aquesta era sàvia qüestió que jo els havia ensenyat. Anys ha l'havia jo apresa del meu oncle Podger. Abans de començar a fer els paquets, mon oncle escrivia la seva nota. Era un home metòdic.
L'hongarès i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz, esguardant la seva vella serventa, li digué, amb un somriure de satisfacció: -Bé, Katel: veu's aquí la primavera. Farem una festassa. Però espera't una mica: comencem per invitar els amics. I, decantant-se a la finestra, es pos
Nosaltres, doncs- continua -farem un sacrifici; vosaltres, per la vostra banda, prepareu-vos a combatre com mai, perquè l'enemic s'ha refet de valent.
«Heu-vos aquí, carets de Déu, que sa mare de Sant Pere era sa dona més rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. Era tant des puny estret que mai va ter caritat a cap pobre, sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, xap, cau dins es cistell de sa mort, com tots farem a sa nostra hora; i sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?.. A ses calderes més fondes dets menuts d'en Cundo. Bé... ja l'hi tenim... deixem-la cremar, i anem per Sant Pere. Ronda d'ací, ronda d'allà, predica que predicaràs, gonya es Cel i Nostre Senyor me l'hi fica de porter, encarregant-li totes ses claus. Es bo de s'homo, què xalat!... se repantiga a sa poltrona de cuiro i... hala... hi fa petar una becaina. Bon son. Heu de sebre que a sa porteria des cel hi han tres finestres: una, dóna as jardins de sa glòria i est
Paraula Del Dia
Altres Mirant