United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No tan de pressa, s'avi- va respondre el xaval, aferrat a la seva il·lusió. -Demanar no ès vendre. A sa seua proposta jo puc contestar amb una atra. -Quina? -Ah!... això em porta a vós: vós, que sou homo de coneixements, me la podeu dictar. -No pas cap de sa mateixa mena- salt

De tant fadigat no podia agafar lo son; aixis es que neguitòs, no podent dormir y no sentint soroll á la botiga, comensá á extranyarho, escoltant ab atenciò. Aquell diantre de xicot tambè s' haurá dormit diguè entre si mateix. No 'l sento picar.... no sento la mantxa.... ¿Que deu fer? Potser dorm! A la seua edat la son es tan dolsa. Y tornava á fer orellas. Mes res; la quietu regnava en la botiga.

En Jani anava repetint les paraules que deia la seua promesa fins que tot sol féu amb sa m

Aixis arribaren al lloch hont la gent flectats los genolls pregava á la imatge no deixés aquella seua terra. L' abadessa llavors s' atansá al marge y ¡cas providencial! lo Sant Crist hi correguè desseguida, fins quasi á tocar los peus d' aquella.

Després, sense atrevir-se a alçar el cap, va dir: -Me sembla que veieu ses coses més negres que no són. No, s'avi Mundet no tenia cap intenció de ficar-se per res amb nosatros: hai sigut jo, qui li ha demanat consell. I, per haver-me'l donat a sa seua manera d'entendre, no mereix pas cap mala cara, sinó moltes de gràcies. I això no vol dir que l'haguem de pendre, es consell.

Us perdono de tot cor- féu l'excel·lent home. -Creieu que n'estic tot joiós de la vostra fortuna, baldament no me l'expliqui. -Ho sabreu tot! digué alesbores el propietari de l'hotel. -Aquest vespre... demà... us ho contaré. És el senyor, qui m'ha protegit: a ell ho dec tot!... És gairebé un miracle. Veritat, Fridolina? La seua muller inclin

-Ah, sa vida, sa vida!... ¡Ès tan dolça, sa vida! va dir ell. -Cada u s'estima sa seua més que totes les des món plegades. ¡Qui sap què hauríem fet, nosatros, a ses seues aigües! ¡Misèria, misèria! Mort jo, mort tothom. Companys, germans, pares... A sa mar no em fio de ningú. Misèria, misèria!... ¡Verge santa des Vilar! ¡No crec sinó en vós; no espero sinó en vós: en vós i en ningú més!

-No li coneixeu es rumbai? va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs.

El senglar jeia amb l'espinada partida, les potes del davant dretes i un panteix seguit movia la seua córpora. L'Andreu baix

I sa mare de Sant Pere, que t'hi veu es seu fill. -Ah! fill reconsagrat va cridar de seguida; -tu ací dalt, xalant, i jo aquí, que em cremo? -I doncs que us hi faré jo? -Que m'hi faràs, pocavergonya? Aquí, que corre sa brama que ets sa nineta de s'ui dret des teu mestre i que t'ha donades ses claus de ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es teu mestre!