United States or Uruguay ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vaig posar-me a remar vigorosament. Passàrem el pont, i vaig preguntar a la meva cosineta si veia la resclosa. -No, que no la veig! -Oh! vaig dir només, i vaig seguir remant. Al cap de cinc minuts li pregava que tornés a mirar. -No, no hi ha res. No veig cap dels senyals indicadors d'una resclosa. -Però... ¿ja esteu ben segura que la sabríeu conèixer, una resclosa, si la vèieu?
JÈSSICA En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y fugí esfarehída. LLORENÇ En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà, s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son benamat de retornar a Cartago.
En la llar pròxima cremava una mica de llenya que adés i ara espetegava, fent una munió d'espurnes que s'escampaven pels aires i morien pel camí del cel. Una llàntia encesa davant una estampa de Sant Ramon, pregava en aquella quietud, fixa i fervorosa. -Magí... ei!... on sou? ningú responia.
Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, miserere!... Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar molt, molt. ¿Ser
El minyó, doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria en un peso oro .
Quan era a les envistes d'un cloquer restava a l'aguait i quan obrien l'església, fent la captaire entrava en el temple i allí feia veure que pregava, i quan no la veia ningú omplia adalerada una ampolla grossa d'aigua beneïda, i es mullava les mans i la cara i bevia l'aigua que restava en la pica, dalerosa com si tingués una set abrusadora i fugia altre cop muntanyes enllà, apretant l'ampolla contra el pit, plena de joia, d'una joia malaltissa.
Allí pregava entre rastelleres d'arbres fruiters; ell, oferia el fruit de son cor, i els arbres, el fruit de la terra; les orenetes xisclaven en els nius penjats en les coronises, i el pou, eternament callat, xuclava de les pregoneses de les roques aquella aigua gemada i lluminosa que es veia al fons emmirallat al cel.
-Senyor! féu que no sigui, perquè ben cert que em tornaria foll. I, al mateix temps que pregava, un mal pensament li rondinava per dintre la testa com un borinot, desventllant-li una set d'abeurar-se amb la sang de l'hereu Bartra, que era el causant de la dissort.
Aixis arribaren al lloch hont la gent flectats los genolls pregava á la imatge no deixés aquella seua terra. L' abadessa llavors s' atansá al marge y ¡cas providencial! lo Sant Crist hi correguè desseguida, fins quasi á tocar los peus d' aquella.
Paraula Del Dia
Altres Mirant