United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !
Estava més distret que mai quan vaig sentir al canell una estiragassada tan forta que m'esborronà. Què era allò? ¿Qui podia estirar-me d'aquella manera, des de la mar deserta? Me va fer un efecte fantàstic.
Li havien suggerit aquella idea, i ja no se la podia treure del cap. Ja la canya li semblava un instrument de misèria; ja la terra, que el retenia, li semblava una presó. Tothom se n'havia anat, la platja era deserta, i encara el xaval continuava absort en el seu somni.
La bona il·lusió és figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dolça remor de fullareda...
Ara la platja és deserta, llisa, i el cel ben serè, el pinar sembla més primaveral, tot té la bellesa excitant d'un jorn ben clar després d'un jorn de pluja; la barca de la mort no hi és, els corbs no hi volen al damunt. La natura haur
A l'hostal del Moltó d'Or, Fritz féu servir unes postres a la sala gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baix
Després d'haver travessat aquesta contrada, arriben a les vores del Mascas, ample d'un pletre. Allí hi ha una ciutat deserta, gran, anomenada Corsota: i el Mascas la banya tot al voltant en cercle. Hi resten tres dies i hi fan provisions. D'allí fan, en tretze etapes, noranta parasangues de desert, tenint sempre l'Èufrates a la dreta, i arriben a les Portes.
Així malmenats els enemics s'allunyen. Els grecs, marxant sense inquietud la resta del dia, fan cap a la vora del Tigris. Allí hi ha una ciutat gran, deserta, el nom de la qual és Larissa. Antigament l'habitaven Medes. La gruixària del seu mur és de vint-i-cinc peus, i l'alçaria de cent; el seu contorn fa dues parasangues. És construït de maons de terra cuita, però els fonaments són de pedra fina a una alçària de vint peus. Quan els perses arrabassaren l'imperi als medes, el rei dels perses que l'assitiava no podia pendre-la de cap manera; però un núvol tap
El vespre s'enfosquí, la nit entrà, i encara l'infeliç plorava acotat de cara en terra dins la roureda obscura i deserta. Per fi s'incorpora sobre els genolls amb intenció de llevar-se dempeus i anar-se'n. Com que tenia els ulls enaiguats i les parpelles mig cluques, quasi no hi veia, però va ferir-lo una inesperada sensació de llum, que l'esparvillà.
Passat aquest camp, entràrem a una ciutat, Kitissefodo per nom, on dormen el son de pau Ananias, Azarias i Misael, qui foren llençats al foc i no es cremaren, segons que bellament reconta el profeta Daniel. Menjàrem aquí, en temor de Déu, i sacrificàrem, volenters, l'holocaust d'un himne. Quatre mesos vàrem despendre per travessar la Pèrsia a peu, i arribar a terres d'India. Una casa de pinta en ampla oberta trobàrem avinent i entràrem, amb aquestes humils paraules: «La pau sia en aquesta casa i en tots aquells qui habiten en la casa!» Ningú ens respongué. Era deserta i hi sojornàrem tres dies. Al dia quart, compareixen terriblement armats un home i una dona. Amb posat de reverència humil ens hi acostàrem... Ells fugiren, i al cap de poc temps retornaren amb un exèrcit d'Etíops. N'hi havia més de tres mil. Voltaren la casa i li calaren foc, per ço que ens cremessin de viu en viu. Nosaltres invocàrem a Jesucrist: «O Vós, qui escampàreu tota la sang per extingir la flama eterna, salvau-nos!» Ardidament saltàrem del setge impetuós d'aquell incendi, però caiguérem en llurs mans. Tancaren-nos en la foscúria mal olent d'una presó. Assentats en tenebres i en ombra de mort, no hi havia qui ens portés ni pa ni aigua. El dejuni ens assec
Què fer?... Aquí són els meus treballs. ¿Com tornar-la a casa seva per aquells camins perillosos? Si algú m'ajudés... D'una llambregada m'emporto el paisatge, cercant-hi una esperança, un auxili... No m'enduc més que negres penyals, viaranys feréstecs, la mar deserta, la tarda que fineix.
Paraula Del Dia
Altres Mirant